Bulgària- Monografia Regional

Република България - REPÚBLICA DE BULGÀRIA

 Monografia regional

ÍNDEX:

1. PRIMERS APUNTS DE BULGÀRIA RESPECTE A LA REGIÓ I A LA UE

1.1 Introducció, dades bàsiques i justificació del marc regional

1.2 Superfície, població, densitat i PIB respecte a la UE

1.3 Indicadors econòmics

1.4 Indicadors socials

2. APUNTS HISTÒRICS, POLÍTICS I ADMINISTRATIUS DE BULGÀRIA

2.1. Breu història de Bulgària

2.2 Organització Política Actual

2.3 Administració territorial

3. DISTRIBUCIÓ; DINÀMIQUES DEMOGRÀFIQUES I MIGRACIONS

3.1 Perfil de la població Búlgara

3.2 tendències migratòries

4. ECONOMÍA

4.1. Principals tendències econòmiques

5. GASTRONOMIA BÚLGARA

6. ANNEXOS

7. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

1. PRIMERS APUNTS DE BULGÀRIA RESPECTE A LA REGIÓ I A LA UE

Fig.0

1.1 Introducció, dades bàsiques i justificació del marc regional

La república de Bulgària és un estat Europeu que ocupa una superfície de 110.994 Km² ocupats per els seus 7.224.256 d’habitants. esdevenint el quinzè país més gran d’Europa segons la superfície. Geogràficament delimita amb Romania al Nord, amb Sèrbia al Nord-Oest, Macedònia al Sud-Oest, amb Grècia al Sud i Turquia al Sud-Est. 378 Km de costa amb el Mar Negre representen tot el límit oriental del país (Fig.0). El paisatge està definit per zones muntanyoses, com la Stara Planina o Serralada dels Balcans, les muntanyes Ròdope, o les muntanyes Rila, amb el cim més alt dels Balcans, el Musala. Aquest paisatge contrasta dràsticament amb la plana del Danubi al nord i la plana de la tràcia superior al Sud, essent la regió més fèrtil de Bulgària.

El gentilici de Bulgària és búlgar en masculí i búlgara en femení, la capital és Sofia, situada al Oest del País. L’himne oficial de Bulgària és el Mila Rodino[1] (Estimada pàtria), escrit i composat per Tsvetan Tsvektov l’any 1885.

La bandera de la República de Bulgària consta de tres franges horitzontals de la mateixa mida essent blanca la superior, verda la central i vermella la inferior. El color blanc representa la pau, el verd la fertilitat de les terres búlgares, i el vermell el coratge del poble. Són tres franges en honor de les tres primeres regions de Bulgària.

Bulgària pertany a la categoria d’antic estat satèl·lit de la unió europea, i com a tal, una part de la seva història és compartida amb la resta d’estats satèl·lits fins a la dissolució de la URSS a l’inici de la dècada dels 90. Aquesta unió no és natural ni física, sinó que es deu a caràcters simplement polítics i històricament recents. Agrupem aquests països com a antics estats satèl·lits de la URSS, un període que va durar menys de 50 anys. Això dona com a resultat que aquests països no formen en cap cas un bloc sòlid a analitzar, i com a tal, que cada país és radicalment diferent al veí.

Actualment, aquests antics països satèl·lits formen ara part de la Unió Europea, indicador de que no van sortir molt satisfets de la seva època comunista. Un cop entenem a on es troba Bulgària actualment, podem començar el seu anàlisis.

Fig.1

Bulgària forma part dels antics països satèl·lit que van entrar més tard als organismes internacionals occidentals, ja que no va ser fins al 2004 quan va entrar a la OTAN, i al 2007 a la Unió Europea. Juntament amb Bulgària, Romania i Eslovàquia van ser els últims que hi van entrar, molt per darrere de Polònia, Hongria i República Txeca, els quals van entrar a l’OTAN l’any 1999 i a la UE l’any 2004. Com hem vist, Bulgària forma part dels últims països adherits, i de fet, encara no pertany al espai Schengen, degut a que no compleix tots els aspectes de seguretat requerits, i no ajuda que el sistema judicial Búlgar sigui un dels més corruptes i ineficients d’Europa. De fet, la moneda búlgara, el Lev (Fig.1) no forma part ni del ERM II ni de la Eurozona (Mecanisme Europeu de Canvi), tot i que el ministre de finances de l’any 2007, Plamen Oresharski (2005-2009), es va posar com a objectiu entrar al ERM II l’any 2009 i a l’euro l’any 2012. L’any 2007, Bulgària complia tres criteris per entrar a la zona euro, com eren un dèficit inferior al 3% del PIB, un deute públic inferior al 60% del PIB, i un tipus d’interès a llarg termini inferiors al valor de referència[2], però el criteri d’estabilitat de preus no els complia degut a la seva inflació.

L’any 2011, Bulgària va aconseguir complir quatre criteris per entrar a l’euro, però l’únic criteri que no complia era haver estat membre del ERM II durant com a mínim 2 anys. Bulgaria es va excusar per no haver entrat dient que fins que no se solucionés la crisi del Euro no en volien saber res. Finalment, l’any 2012, Bulgària va cancel·lar definitivament els plans per adoptar l’euro al·legant que els riscos que suposava per el país eren massa alts. Una decisió potser encertada tenint en compte el cas Grec.

1.2 Superfície, població, densitat i PIB respecte a la UE

Bulgària és un país molt petit, amb poca repercussió en el marc global Europeu, tant en nombre d’habitants, en PIB per càpita i en extensió. Pel que fa la superfície, no és el més petit dels antics estats satèl·lits de la URSS, ja que amb 111 km²  és el tercer país més gran dels antics estats satèl·lits de la URSS, per sota de Romania, amb 238,4 km² i Polònia, amb 312,7 km², el més gran de tots. El més petit és Eslovàquia, amb 49 km², per darrere de la República Txeca i Hongria, amb 78,9 km² i 93 km² respectivament (Fig.2).

Fig2

Respecte a la població, Bulgària passa a ser el segon país amb menys població dels antics estats satèl·lits de la URSS, amb només 7,4 milions d’habitants, només per sobre d’Eslovàquia, amb 5,4 milions d’habitants. Polònia, amb 38,5 milions, és el país més poblat amb moltíssima diferència. Pel que fa a la densitat de població, però, Bulgària és el país amb menys habitants per km², amb només 66,3, molt per sota del segon país amb menys densitat dels esmentats, Romania. En aquest cas, la República Txeca supera a Polònia en densitat de població, amb 136,3 per sobre dels 124,1 respectivament (Fig. 3 i 4).

Fig.3

Fig.4

Si mirem el PIB, tampoc hi ha grans sorpreses pel que fa a Bulgària, amb un PIB de 132.588 Bilions, esdevenint el més petit dels antics estats satèl·lit de la URSS, molt lluny de Polònia, amb 2.364.977 Bilions i el més elevat de la regió (Fig.5).

Fig.5

Cal recordar que només ens estem basant en la regió explicada al bloc, i no amb la resta d’Europa, doncs si la diferència entre Bulgària i Polònia ja és desbordant en quasi bé tots els aspectes, la comparació amb el gruix de la Unió Europea seria ridícula i insultant, i més tenint en compte que si comparem Polònia amb el gruix de la Unió Europea, la primera també hi surt perdent per golejada. En el PIB per càpita, amb 18.501, Bulgària torna a quedar en última posició, sense cap sorpresa. En canvi, República Txeca i Eslovàquia superen a la “totpoderosa” Polònia en aquest aspecte, la qual baixa a la 3ra posició (Fig.6). L’últim indicador comparatiu d’aquest punt és l’índex de Desenvolupament Humà, en el qual la República Txeca i Eslovàquia lideren l’índex i, previsiblement, Bulgària ocupa l´últim lloc, amb 0,782 (Fig.7).

Fig.6

Fig.7

1.3 Indicadors econòmics

Si ja hem vist la posició que ocupa Bulgària en els primers indicadors, no seria descabellat pensar que la tendència es mantindrà en els indicadors econòmics. Bulgària acostuma a ocupar l’últim lloc, en pugna amb Romania, mentre que Polònia, República Txeca i Eslovàquia es mantenen al capdamunt. No obstant, hi han diversos indicadors econòmics que cal comparar i posar de manifest.

Fig.8

El primer indicador és del Atur i l’Atur juvenil. Si observem el gràfic (fig.8), veiem que Bulgària no apareix en últim lloc, sinó que amb un 6,8% és el segon país de la regió amb menys atur, només superat per la República Txeca amb un 5,4%. Tenint en compte que la mitjana europea és del 9,9%, no és una mala dada. Veiem també com el país amb més atur és Eslovàquia, amb un 11,5%. Respecte a l’atur juvenil, Bulgària continua estant per sota de la mitjana europea (22,7%) amb un 21,5%. Com en l’anterior gràfic, la República txeca continua liderant l’indicador amb un 12,6%, i Eslovàquia continua al final amb un 26,4%.

Fig.9

El següent indicador és el Deute Públic per Càpita (fig.9), en el qual observem que Bulgària ocupa la última posició amb un 27%. Tenint en compte que el deute públic de la mitjana europea és del 86,8%, resulta xocant tanta diferència apartant el fet que Bulgària tingui el deute públic més baix de tota la regió. L’únic estat que s’acosta lleugerament a la mitjana europea és Hongria, amb un 76%. La explicació que hi trobem és que Bulgària, com la majoria d’estats satèl·lits, no ha hagut de recórrer a una gran emissió de deute públic, ja que amb els fons d’ajudes destinats als nous països membres de la Unió Europea n’ha tingut suficient.

Respecte al dèficit (fig.10), veiem que, mentre la mitjana europea és del -3% Bulgària es dispara fins al 5,8%. Aquest dèficit és enorme tenint en compte que a Espanya, el dèficit és del 3% i ja ha fet estralls en la nostra economia. Per altra banda, Romania, amb un -1,4% és el país de la regió que té menys dèficit de tots.

Fig.10

1.4 Indicadors socials

Un cop analitzats els indicadors econòmics, és convenient passar als indicadors socials per veure si les dades econòmiques corresponen amb la realitat social del país.

Tot i que ja hem comentat la densitat de població anteriorment, convé tornar a recordar aquest indicador en el qual Bulgària era el país que tenia menys densitat de població per km2 (Fig.4). El primer gràfic a comentar és l’Esperança de Vida (Fig.11).

Fig.11

Veiem que la major esperança de vida la té la República Txeca (77,6), la qual s’acosta més a la mitjana europea (78,9). Bulgària, per la seva banda, és el segon país amb menys esperança de vida, amb 73,7 anys, sis dècimes per sobre de Romania, amb 73,1 anys d’esperança de vida. Veiem altre cop com Bulgària es troba sempre lluny de la mitjana Europea i de la regió, essent un dels estats més pobres d’Europa i de la regió. Aquesta dada es veu agreujada per l’Indicador del Índex de desenvolupament humà (fig.7).

Fig.12

El segon indicador al qual vull fer referència és la taxa de fertilitat (Fig.12). Bulgària manté una taxa de fertilitat de les més altes (1,5) de la regió, només superada per Romania (1,53) i a 8 dècimes de la mitjana europea (1,58). Això contrasta dràsticament amb la taxa de creixement demogràfic (Fig.13), ja que Bulgària està a la cua de la regió, amb un creixement negatiu del 6%. Això es deu a que la majoria de la població jove prefereix no quedar-se al país i marxar en busca de noves oportunitats. Com a apunt, dir que la República Txeca és l’únic estat de la regió dels antics estats satèl·lits de la URSS que manté un creixement demogràfic positiu, amb un 2,5%.

Fig.13

2. APUNTS HISTÒRICS, POLÍTICS I ADMINISTRATIUS DE BULGÀRIA

2.1. Breu història de Bulgària

Fig.14

Els primers indicis que tenim d’un Estat unificat d’ètnia Búlgara procedeixen del segle VII. De fet, totes les entitats polítiques búlgares han mantingut la ètnia, l’idioma i l’alfabet del Primer Imperi Búlgar (681-1018), el qual va arribar a ocupar gran part de la regió dels Balcans i es va convertir en un el centre cultural eslau de l’Edat Mitjana (Fig.14). La figura fundacional del primer imperi Búlgar és Asparukh, hereu de Kubrat. Històricament, se’ns diu que el primer imperi va néixer al sud del Danubi, a Pliska. Krum, Hereu de Asparukh, va doblar la extensió del Imperi i va fixar les fronteres. A més a més, va ser responsable de la introducció del alfabet ciríl·lic. De fet, aquest alfabet, juntament amb la llengua búlgara, va conformar el principal idioma escrit a Europa del Est (Antic Eslau Eclesiàstic). És en aquesta època quan Bulgària va aconseguir la seva major extensió de la història.

Amb el segon Imperi, es fixen els terrenys conquerits a Albània, Macedònia i Tràcia. El segon Imperi Búlgar va suposar una maduresa cultural i econòmica dignes de mencionar, amb un art molt avançat.

Quan el Segon Imperi Búlgar (1185-1422) cau, l’actual Bulgària va caure sota l’influencia del Imperi Otomà durant 5 segles. Sota el regnat Otomà, la població búlgara va patir moltíssima repressió. Es va eliminar la noblesa i es va explotar al proletariat.  Es va intentar destruir tota la cultura búlgara i tots els seus avenços van ser destruïts. Posteriorment, la guerra Russo-Turca (1877-1878) deriva en la creació del Principat Autònom de Bulgària l’any 1878, amb plena sobirania l’any 1908. La creació d’aquest principat no va agradar gaire a les grans potències, ja que representava un estat massa gran i potser difícil de controlar. Finalment, es va optar per reduir el principat a la mínima expressió.

Bulgària, com a terreny ja independent, va participar en la guerra dels Balcans, primer prenent part al costat de Grècia i Sèrbia contra l’Imperi Otomà, esdevenint en victòria. La segona guerra dels Balcans va suposar una gran derrota per Bulgària, la qual va ser atacada per els seus veïns a la vegada. Va prendre partit també en la I GM per el bàndol perdedor. Com a conseqüència, va patir pèrdues territorials. Amb el país devastat per la guerra, va sorgir la dictadura del Tzar Boris III (1918-1943). Amb l’esclat de la IIGM, va entrar a favor de les potències de l’eix, però no va declarar la guerra a la URSS i no fa formar part de la operació Barbarroja. De la mateixa manera, va facilitar la no deportació de Jueus donant excuses als alemanys i ocultant a refugiats. Amb la mort de Boris III, la guerrilla comunista va anar guanyant més poder fins l’establiment de la República Popular l’any 1946 de la ma de Georgi Dimitrov.

Amb el final de la II Guerra Mundial (1945) passa a ser un Estat socialista satèl·lit de la URSS i va passat formar part del anomenat “Bloc de l’Est” fins l’any 1990. A mitjans dels anys 50, les condicions de vida van començar a millorar gràcies al comunisme, i es va potenciar la conservació i promoció de la cultura i el patrimoni búlgar. L’any 1990, van haver-hi eleccions lliures per primera vegada guanyades per el PSB (Partit socialista búlgar).

Es va adoptar una nova constitució que limitava els poders del president i posava al primer ministre sota la vigilància de l’assemblea legislativa. Es va abandonar l’economia planificada i es va donar entrada a la iniciativa privada. Per desgràcia, tota aquesta obertura no va derivar en un augment de la qualitat de vida ni de la economia, de fet al entrar al nou mil·lenni, es va comprovar que el nivell de vida de Bulgària era inferior al de l’època comunista, i la desigualtat social es va fer més significativa. Finalment, Bulgària va passar a formar part de l’Organització del Tractat del Atlàntic Nord l’any 2004 i de la Unió Europea l’any 2007.

2.2 Organització Política Actual

El sistema polític de Bulgària és una democràcia parlamentaria dins d’una república constitucional unitària.

Fig.16

L’Assemblea Nacional (Narodno Sabranie) Búlgara és l’òrgan legislatiu i consta de 240 diputats escollit per vot popular cada 4 anys. Aquesta Assemblea pot promulgar lleis, aprovar pressupostos, programar eleccions, escollir i deposar el primer ministre, declarar la guerra i firmar tractats internacionals. El president té la funció de cap d’Estat i comandant en cap de les forces armades, tot i que ja no té el poder de crear lleis, sí que pot recomanar a l’assemblea no aprovar una llei, o fer continuar el debat sobre aquesta sempre i quant la llei no hagi estat aprovada per majoria absoluta.

En aquest cas, el president no s’hi pot oposar. Actualment el president és Rosen Plevneliev (Fig.16), i el primer ministre és Boyko Borisov (Fig.15); els dos pertanyen al partit Ciutadans por el Desenvolupament Europeu de Bulgària, d’ideologia centre-dreta.

Fig.15

El poder Judicial està representat per el Ministeri de Justícia. El poder judicial està supervisat per el Ministeri de Justícia. Els òrgans més alts d’apelació són el Tribunal Suprem Administratiu i la Cort de Casació, els quals vetllen perquè s’apliquin les lleis a la resta de tribunals. El Consell Suprem de la Judicatura administra el sistema jurídic i nomena als Jutges. Moltes de les organitzacions encarregades de la aplicació de les lleis estan subordinades al Ministeri d’Interior, com és el cas de la Policia. L’any 2008 es va crear l’Agencia Estatal per a la Seguretat nacional, un òrgan encarregat de la contra-intel·ligència.

El sistema judicial Búlgar és un dels més corruptes i ineficients d’Europa. 

2.3 Administració territorial

Des de 1999, Bulgària està dividida en 28 províncies corresponents als 28 Okrugs o districtes que hi havien fins al 1987, abans de passar a ser 9 regions sub-nacionals. Les 28 províncies porten el nom de la seva capital. Un cas diferent és la capital Sofia, és capital del país, província de Sofia-Ciutat i de la província Sofia. Les 28 províncies donen lloc a 264 municipis. La resta de províncies són Blagoevgrad, Burgas, Dobrich, Gabrovo, Haskovo, Kardzhali, Kyustendil, Lovech, Montana, Pazardzhik, Pernik, Pleven, Plovdiv, Razgrad, Ruse, Shumen, Silistra, Sliven, Smolyan, Stara Zagora, Targovishte, Varna, Veliko Tarnovo, Vidin, Vratsa i Yambol (Fig.17).

Fig.17

L’any 1987, els okrugs van ser transformats en 9 provincies. L’any 1999, els antics okrugs van ser restaurats, però sota el nom de “oblast”. La relació entre els 9 oblasts del període que acapara des de1987 a 1999 i els actuals oblasts és el següent:

Oblast de Burgas: Burgas, Silven i Yambol.

Oblast de Haskovo: Haskovo, Kardzhali, Stara Zagora.

Oblast de Lovech: Gabrovo, Lovech, Pleven, Veliko Tarnovo

Oblast de Montana: Montana, Vidin, Vratsa)

Oblast de Plovdiv: Pazardzhik, Plovdiv, Smolyan)

Oblast de Razgrad: Razgrad, Ruse, Silistra, Targovishte)

Oblast de Sofía: Ciudad de Sofía)

Oblast de Sofía: Blagoevgrad, Kyustendil, Pernik, Provincia de Sofía)

Oblast de Varna: Dobrich, Shumen, Varna)

3. DISTRIBUCIÓ; DINÀMIQUES DEMOGRÀFIQUES I MIGRACIONS

3.1 Perfil de la població Búlgara

Fig.18

Ja hem vist que Bulgària era el segon país menys poblat de la regió estudiada, només per sobre de Romania (Fig.3). No obstant, aquesta posició no fa sensació que hagi de canviar en els propers anys, ja que segons observem en el gràfic d’evolució de la població, es pot veure una clara tendència regressiva des de l’any 2004 fins avui (Fig.18). De fet, la tendència negativa va començar als anys 90 No és cap sorpresa si recordem els gràfics socials que hem observat fins al moment (Taxa de fertilitat i de creixement demogràfic, Fig. 12 i 13). Veiem com aquest país, de mateixa manera que la gran majoria dels antics estats satèl·lit de la URSS, té una tendència a la baixa en la majoria de factors clau per un país, el que ens pot indicar que potser la seva població estigui emigrant.

Fig.21

Respecte a la distribució de la població entre les diverses províncies, trobem una excessiva centralització, essent la província de Sofía la més poblada i la que té el IDH més alt de tots (Fig.17 i 21). Observem també, que la àmplia majoria de províncies no arriben al 14% de la població total de Bulgària.

Respecte a la composició de la població Búlgara, podem classificar-la segons el grup ètnic (Fig. 19) o segons la seva religió (Fig.20)

Fig.19

Fig.20

. Si observem els gràfics veurem que no hi ha cap sorpresa aparent, doncs la immensa majoria de la població és Búlgara (86,9%) i la seva religió és la ortodoxa (82,2%), seguits de molt lluny per la religió musulmana, amb un (12,2%). Això ens revela que la població de Bulgària s’ha mantingut quasi bé inalterable amb el pas del temps, ja sigui per assimilació dels nouvinguts o per expulsió. Actualment, la església Ortodoxa Búlgara és la església eslava més antiga del món.

3.2 tendències migratòries

Els fluxos d’entrada i sortida de Bulgària tenen un abans i un després del seu ingrés a la Unió Europea l’1 de Gener de 2007, ja que van augmentar considerablement com a conseqüència d’aquesta entrada, tot i que el flux de sortida ha estat inferior al previst. La emigració ja s’havia accelerat degut a la liberalització dels règims de visats per als ciutadans búlgars l’any 2001. 

L’emigració Búlgara per motius laborals s’ha concentrat majoritàriament a l’Europa Meridional –Espanya (majoritàriament la Comunitat Valenciana, Itàlia i Grècia- , tot i que cap d’aquests països han obert  totalment el seu mercat de treball als ciutadans búlgars. Hi han indicis, però, de que aquests treballadors ja estiguessin en els seus països d’acollida abans de l’ingrés a la Unió Europea.

Tot i la poca ma d’obra que hi ha al país, Bulgària continua apostant per l’emigració de la seva població, però gràcies a l’ingrés a la Unió Europea, Bulgària va obrir totalment el seu mercat de treball als ciutadans de la UE, els quals no necessitaven permisos de treball, uns permisos molt difícils d’aconseguir anteriorment. Aquesta evolució també és important en el context de la creixent entrada d’ Inversió Estrangera Directa (IED). L’any 2006, Bulgària va registrar el volum és gran d’IED de tota la UE.

La immigració va començar a augmentar a partir de finals del 2007, amb el Regne Unit i Macedònia com a principals immigrants. En els primers mesos del 2008 es van concedir més de 4.000 permisos de llarga duració a Macedonis, mentre que durant tot el 2006 se’n van concedir menys de 2.800. A la taula (Fig.22 i 23) que observem se’ns mostra el canvi en el volum de les emigracions i immigracions Búlgares entre el 2007 i el 2014.

Fig.22

Fig.23

D’una manera similar a la de Romania, l’Estat búlgar ha vist en la dificultosa gestió que la Unió Europea ha de dur a terme per acollir els centenars de milers de refugiats de l’Àsia Occidental una oportunitat idònia per reclamar beneficis interns com l’ingrés a l’Espai Schengen.

Tot i que es troba en la ruta natural entre Síria i Alemanya, Bulgària ha estat majoritàriament evitada pel flux migratori, quelcom sorprenent ja que l’Estat búlgar allotja un 10% de musulmans. La pobresa del país és el principal motiu d’aquesta situació. Tanmateix, en els darrers mesos, i a causa de les hostilitats que han rebut les persones migrades a estats com Àustria, Hongria, Sèrbia, Macedònia o Croàcia, Bulgària ha començat a rebre més refugiats que no pas abans, però aquest increment no ha fet variar la política favorable del govern amb els plans europeus d’acollida. Al mateix temps, el Primer Ministre Boyko Borissov va advertir Alemanya que Bulgària no acceptaria una política de retorn dels refugiats a l’estat on primer van ser inscrits, tot i ser favorable a un repartiment equitatiu dels immigrants.

Bulgària és l’estat de la regió que menys contribueix a l’ACNUR; ho fa el 2014 en una suma d’11.000 $, que contrasta amb la de 141.792 $ del 2012. Actualment l’estat acull 11.406 persones refugiades, i té pendents 7.840 peticions d’asil. Això suposa un 0,26% de la població total de Bulgària.

4. ECONOMÍA

4.1. Principals tendències econòmiques

Els indicadors econòmics que hem vist anteriorment ens han mostrat que Bulgària no és precisament la gran potència d’Europa ni de la regió estudiada. De fet, gairebé cap dels antics estats Satèl·lit de la URSS destaca per ser una gran potència econòmica. La causa la podem trobar en la difícil transició que ha hagut de fer Bulgària de un règim comunista al capitalisme occidental.

Sent més específics, tot i que Bulgària té un mercat lliure i industrialitzat amb un paper predominant de la iniciativa privada però amb grans empreses estatals, continua estant a la cua sent els país amb menys ingressos de la Unió Europea. Actualment, el tipus de canvi del “Lev” al euro és de 1,95583 “Lev” per 1 Euro.

Respecte al tipus d’indústria que hi trobem, hi predomina la indústria minera, amb un valor de 760 milions de dòlars. És el tercer productor de Coure d’Europa, així com el sisè respecte al Zinc i el novè respecte al Carbó (Fig.26). Tot i que no és especialment conegut per el petroli, Bulgària n’és un gran exportador, com es pot veure a la taula. De fet, el petroli refinat és la seva major exportació, seguit de prop per el coure.

La indústria metal·lúrgica predomina a les províncies de Pernik, Kremikovtsi i Debelt. El 14% de la producció industrial prové de la industria pesada, i el 20% de la població activa hi treballa. Com en la majoria de països, el gran auge de la industrialització ha portat com a conseqüència una descens brutal del treball al camp. Tot i això, continua sent un important productor agrícola a Europa (Fig27). Si hem dit que Bulgària exporta petroli refinat, també n’importa de cru, representant un 12%, així com petroli refinat, però en menor mesura que les exportacions, amb un 4,7%

Un últim sector econòmic, però no menys important, és el turisme. Amb una afluència anual de quasi bé 8 milions de persones, és un sector econòmic molt important.

Els seus principals socis en importacions són Rússia bàsicament, seguits d’Alemanya i Itàlia (Fig.24). En les exportacions, Alemanya Turquia i Itàlia predominen sobre la resta (Fig. 25).

Fig.26

Fig.27

Fig.24

Fig.25

5. GASTRONOMIA BÚLGARA

Com a gran amant de la cuina, he crescut sempre envoltat dels fogons, ja que provinc d’una família de cuiners. Sempre intento buscar menjars fora d’allò comú i repetitiu, i el fet de fer un treball sobre Bulgària m’ha permès informar-me sobre la cuina búlgara, la qual és apassionant.

La cuina búlgara és sorprenentment variada i amb molta potència en quant al gust. A simple vista pot semblar senzilla, però té influències turques, gregues i àrabs. Hi predominen molt les amanides, molta farina i plats d’hores d’elaboració. És una cuina a la qual li agrada molt poc evolucionar, i la majoria de receptes són transmeses de generació en generació.

Uns dels productes amb els quals Bulgària és coneguda a nivell mundial són el iogurt i el formatge blanc. Sempre de formes diferents, aquests productes, estan contínuament presents en el menjar tradicional búlgara.

Una dels més famosos i desitjats esmorzars del país és, la "banitsa", que no és més que un saborós pastís de pasta de full, que pot tenir diferents tipus de farcits, formatge blanc, espinacs, arròs, carn i altres.

Altres aliments molt comuns tant en els esmorzars com en els berenars són, els "buhtite"  una espècie de bunyol fregit, i el "mekitsi", una espècie de truites de massa de farina fregida amb un gust semblant als xurros, entre d'altres. Tots ells s’acompanyen amb mel, confitures i sucre.

Al país es produeixen vegetals amb un sabor únic. Per aquesta raó en les tradicions culinàries búlgares les amanides tenen un paper molt important. L'amanida búlgara més popular és la "Shopska", però hi ha moltes altres, les quals val la pena provar com ara la "obcharska", una amanida de pebrots rostits.

Una dels aperitius més populars és el "tarator", el qual és una sopa freda, preparada amb iogurt, cogombre, fonoll, nou mòlta i espècies.

Entre els plats forts estan les carns elaborades a la brasa, les hamburgueses o medallons de carn, croquetes de carn, pintxos, entre d'altres. Per preparar estofats es continuen utilitzant els estris de fang, que ja se sap que com més antics millor funcionen.

Una altra típic menjar búlgar són els "sarmis" petits o grans, que venen a ser rotllos d'arròs amb carn o només arròs, embolicats en pàmpol o en fulles de col agra.

La patata és un producte que està molt present en les receptes búlgares. Un dels menjars més populars elaborats amb patates són els "ogreten”, estofats de patates, patates fregides i altres.

Aquests plats es consumeixen generalment amb un bon vi. A Bulgària es produeixen vins de molt bona qualitat i a molt bon preu. Això es deu tant al clima, com al característic sol  que com a les varietats de vinya, "Gezma" (Bulgària Central), "Shiroka melnishka" (a la regió de Melnik i Sandanski), "Dimyat" (a la regió de Varna, Shumen i Stara Zagora), "Mavrud" (Plovdiv, Pazardzhik, Asenovgrad), "Cherven misket" (Strandzha i Sungurlare), "Rubin" (Plovdid i Septemvri) i "Pamid" (Pazardzhik, Pamidovo i Plovdiv).

Una altra beguda alcohòlica molt popular al país és la "rakia". S’elabora amb raïm o altres fruites. A la Vall de les Roses (Karlovo i Kazanlak) es produeix rakia de rosa a partir de la rosa típica búlgara.

Això no és tot el que es pogués dir de la riquesa culinària i de les begudes búlgares. No cal dir que per aprendre sobre la cuina d’un país s’ha d’anar a menjar-hi allà.

Bon profit.

7. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

·      Crampton, R.J, 1997, A Concise History of BULGARIA, Cambridge University Press, Cambridge.

·      Fol, Alexander; Guénchev, Nikolai; Dimitrov, Ilcho; Lalkov, Milcho; Guiuzélev, Vasil; Kósev, Konstantin; Pántev, Andrei; Petrov, Kostadin, 1979, HISTORIA DE BULGARIA, Trad. De Juanita Linkova, editorial de las ciències sociales, Cuba.

·      Zischka, Anton, 1961, También esto es Europa, un gran reportaje sobre los paises satélites Editorial Noguer, Barcelona.

·      Popescu, Valentí, 2001, Bulgària, l’endemà de les eleccions, Fundació Ramón Trias Fargas, Barcelona.

·      Eurostat: http://ec.europa.eu/eurostat/web/

·      Banc Mundial: http://www.worldbank.org/en/country/poland/overview#1

·      Atles del MIT: http://atlas.media.mit.edu/en/

· The World Factbook de la CIA: https: //www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/bu.html

·      Web del UNHCR:  http://www.unhcr.org/pages/49e48db16.html

---

[1] Himne de Bulgària:

Mila Rodino:                                                     Querida patria

Gorda Stara planina,                                              Orgullosa Montaña Vieja,

Do ney Dunava siney,                                           al lado del Danubio azul,

Sluntse Trakia ogryava,                                          el Sol il·lumina Tracia,

Nad Pirina plameney,                                            brillando sobre el Pirin.

Pripev:                                                                 Estribillo:

Mila Rodino                                                        Querida Patria,

Ti si zemen ray,                                                    eres un paraíso terrenal,

Tvoyta hubost, tvoyta prelest,                                 tu bellesa y tu encanto,

Ah, te niamat kray.                                               Ah, no tienen fin.

[2] l’interès dels terminis a llarg termini (de 3-5 anys), no havia de ser mai superior al interès del moment en el qual s’executi, essent un 6,5% l’any 2007.