La demografia és l’estudi de les poblacions humanes, en especial de la manera dinàmica, és a dir, que canvia en el temps i l’espai. Els tres conceptes bàsics de la demografia són els naixements, les morts i les migracions, les quals, de manera conjunta produeixen estabilitat o canvis poblacionals.
Els Antics Estats Satèl·lits de la URSS formen una regió singular pel que fa a la resta de la Unió Europea, ja que s'ha creat al seu voltant una aura estereotipada de diferències només pel fet de ser països de l'est.
En les dades del gener del 2015, la població
de Bulgària superava els 7 milions d’habitants i té una de les taxes de
creixement demogràfic més baixes del món. El creixement negatiu de la població
va començar a principis de la dècada dels 90’ degut a un col·lapse econòmic,
una baixa taxa de natalitat i una alta emigració. L’esperança de vida és de 72,03 anys, la mitjana de fills per dona és d’1,38,
i el 98,6% de la població està alfabetitzada.
En general la població de Bulgària es
concentra a les grans ciutats, i malgrat que els Balcans ocupen bona part de l’oest
del país hi ha població a la zona. A més a més es poden veure molt poques zones
amb un baix índex de densitat de població.
 |
| Densitat de Població a Bulgària |
En les dades del gener del 2015, la
població d’Eslovàquia superava el 5 milions d’habitants i, en l’actualitat, està
immersa en un procés de creixement demogràfic seguint els seus patrons
històrics, malgrat que entre el 2003-2004 decreixés. L’esperança de vida és de
74,7 anys, la mitjana de fills per dona és d’1,4, i el 99,6% de la població
està alfabetitzada.
Tot i ser un país muntanyós, la població
està distribuïda per tota la geografia, sobretot al voltant dels rius i a la
zona oest que fa frontera amb Àustria i és on hi ha la capital.
 |
| Densitat de població a Eslovàquia |
En les dades del gener del 2015, la
població d’Hongria no arriba als 10 milions d’habitants amb un creixement
demogràfic anual negatiu (-2,9‰). L’esperança de vida és de 74 anys, la mitjana
de fills per dona és d’1,4, i el 99,4% de la població està alfabetitzada.
La població d’Hongria es concentra al
voltant de la capital on la densitat demografia és més alta. També on hi ha més
densitat de població és al voltant dels riu. I a les planes del sud, on se
suposa que hi hauria de haver-hi més població per la geografia benèvola, és on
n’hi menys.
 |
| Densitat de població a Hongria |
En les dades del gener del 2015, la població de Polònia
superava els 38 milions d’habitants, però en els últims anys la població
polonesa ha decrescut per l’emigració i una fort caiguda en la taxa de
natalitat. Des de l'entrada de Polònia a la Unió Europea, un gran nombre de
polonesos n'han emigrat cap als països d'Europa occidental, com ara el Regne Unit, Alemanya i Irlanda.
La taxa de creixement
poblacional és de -0,3‰, la taxa
de natalitat és de 10 naixements per cada 1.000 habitants, la taxa de mortalitat és de 9,99 morts per cada 1.000
habitants, i la taxa neta
de migració és de -0,46 immigrants
per cada 1.000 habitants. L'esperança
de vida en néixer és de 75 anys, i la taxa
de fecunditat d'1,27 nens per
dona.
La densitat de població a Polònia pot dividir el país en dos: al nord on hi ha les planícies trobem poca densitat de població, amb l'exepció al voltant de la ciutatd de Varsòvia; i al sud més muntanyós on hi ha una gran densitat de població situada al voltant de la capital.
 |
| Densitat de Població a Polònia |
En les dades del gener del 2015, la
població de Romania no arribava als 20 milions d’habitants i està immersa en un
procés de decreixement demogràfic. La majoria de la seva població pertany a l’ètnia
romanesa (88,9%), seguida per una important col·lectivitat d’hongaresos (6,6%),
concentrats a Transilvània. La majoria de la seva població es concentra a les planícies
on estan els centres industrials i on es desenvolupa l’agricultura a gran
escala, això també es deu a que la serralada dels Carpats divideix Romania en
zones d’alta muntanya i en planes. El 55,2% del romanesos viu a les ciutats fet que representa una de les
proporcions més baixes d’Europa, només superada per alguns dels seus veïns
Balcànics i Moldàvia.
L’esperança de vida és de 72,18 anys, la mitjana de fills per dona és d’1,38, i el 97,3% de la població està alfabetitzada.
També, tal i com es pot veure a la gràfica del final, Romania té un creixement natural i un creixement demogràfic en negatiu degut a dos factors: el primer és deu a que la taxa de natalitat ha baixat molt en els últims anys; i el segon és deu a que als anys 90’, el país va patir un alt número de migracions que van anar despoblant el país.
L’esperança de vida és de 72,18 anys, la mitjana de fills per dona és d’1,38, i el 97,3% de la població està alfabetitzada.
També, tal i com es pot veure a la gràfica del final, Romania té un creixement natural i un creixement demogràfic en negatiu degut a dos factors: el primer és deu a que la taxa de natalitat ha baixat molt en els últims anys; i el segon és deu a que als anys 90’, el país va patir un alt número de migracions que van anar despoblant el país.
 |
| Densitat de població a Romania |
La població de la R. Txeca es concentra sobretot a les planes i a la capital, però també s’ha de tenir en compte la gran densitat de població que viu a les zones que estan en contacte amb les fronteres de Polònia i Eslovàquia. L’esperança de vida és de 70,4 anys, la mitjana de fills per dona és d’1,22, i el 99% de la població està alfabetitzada.
 |
| Densitat de població a la R. Txeca |
 |
| Gràfica de dades de la regió |
2. MIGRACIONS
Les
migracions entre països sempre han estat motiu de conflicte i, sovint, s’han
dut a terme de forma clandestina. Per aquest motiu és difícil tenir una xifra o
un control exacte i precís de les migracions, especialment si no son països de
tradició democràtica. El que sí que podem trobar són aproximacions, dades que
ens serveixen per fer-nos una idea de la situació migratòria de cada país.
Bulgària
Els
fluxos d’entrada i sortida de Bulgària tenen un abans i un després del seu
ingrés a la Unió Europea l’1 de Gener de 2007, ja que van augmentar
considerablement com a conseqüència d’aquesta entrada, tot i que el flux de
sortida ha estat inferior al previst. La emigració ja s’havia accelerat degut a
la liberalització dels règims de visats per als ciutadans búlgars l’any 2001.
L’emigració Búlgara per motius laborals s’ha concentrat majoritàriament a l’Europa Meridional –Espanya (majoritàriament la Comunitat Valenciana, Itàlia i Grècia- , tot i que cap d’aquests països han obert totalment el seu mercat de treball als ciutadans búlgars. Hi han indicis, però, de que aquests treballadors ja estiguessin en els seus països d’acollida abans de l’ingrés a la Unió Europea.
Tot i
la poca ma d’obra que hi ha al país, Bulgària continua apostant per l’emigració
de la seva població, però gràcies a l’ingrés a la Unió Europea, Bulgària va
obrir totalment el seu mercat de treball als ciutadans de la UE, els quals no
necessitaven permisos de treball, uns permisos molt difícils d’aconseguir
anteriorment. Aquesta evolució també és important en el context de la creixent
entrada d’ Inversió Estrangera Directa (IED). L’any 2006, Bulgària va registrar
el volum és gran d’IED de tota la UE.
La
immigració va començar a augmentar a partir de finals del 2007, amb el Regne
Unit i Macedònia com a principals immigrants. En els primers mesos del 2008 es
van concedir més de 4.000 permisos de llarga duració a Macedonis, mentre que
durant tot el 2006 se’n van concedir menys de 2.800.
La
taula que es mostra a continuació ens mostra el canvi en el volum de les
emigracions i immigracions Búlgares entre el 2007 i el 2014.
 |
| 2007 |
 |
| 2014 |
ESLOVÀQUIA
La
república eslovaca, la qual va tenir considerables fluxos d’emigració l’any
2006 i un sòlid creixement del PIB de més del 8%, ha començat a patir
actualment falta de ma d’obra. Segons les estadístiques nacionals, la
immigració només va augmentar en 5.600 persones l’any 2009, mentre que l’any
2005, el primer any després de l’ingrés del país a la UE, la xifra va ser de
5.300.
Aquestes xifres no tenen per què reflectir la realitat tal i com és, ja
que, per exemple, l’any 2006 van emigrar unes 1.700 persones oficialment, però
la majoria de persones que emigraven no es donaven de baixa, i, per tant, no
comptabilitzaven. Per això s’explica que aquell mateix any ingressessin 30.000
ciutadans eslovacs al Regne Unit.
El
principal país d’origen de les immigracions a la República Eslovaca era Ucraïna,
seguit de Rússia i el Vietnam. Eslovàquia és un dels països que té més
immigració il·legal d’Europa, i això es pot veure per el gran nombre de
detencions practicades a la frontera (unes 4.000 persones l’any 2009). A
aquestes detencions se’ls hi ha de sumar 3.500 detencions d’estrangers sense
residència autoritzada.
Els següents gràfics mostren la immigració i la emigració d'Eslovàquia entre el 2002 i el 2013.
Els següents gràfics mostren la immigració i la emigració d'Eslovàquia entre el 2002 i el 2013.
REPÚBLICA TXECA
L’any
2006, la República Txeca va acollir a 68.000 immigrants, un augment del 13%
respecte l’any anterior i el més al des de la creació del país l’any 1993. En
la mateix corrent, la emigració també va augmentar significativament, fins als
33.500.
Ucraïna
és el principal protagonista del flux migratori d’entrada a la República Txeca
des de l’any 2003, seguits dels ciutadans eslovacs, els vietnamites i els
ciutadans Russos, tot i que aquests últims van en augment encara que las
demandes d’asil siguin de les mes baixes dels últims anys (3.000).
Des
del 2004, la tendència immigratòria a la República Txeca ha anat en augment.
D’especial menció són els anys 2007 i 2008, en els quals la immigració va augmentar
un 30% respecte al 2006. Des del 2009 però, hi va haver una tendència negativa,
fins arribar a números inferiors al 2002.
Pel
que fa a les emigracions, trobem en el 2007 les xifres més baixes, per sota
dels 20.000, tot i que l’any següent va passar dels 50.000, i al 2009 va
sobrepassar els 60.000. Durant els últims anys trobem el mateix que amb la
immigració, els números són inferiors als de l’any 2002.
L’any
2007, la República Txeca es va convertir en membre de l’espai Schengen, i com a
conseqüència, es van suprimir els controls de les fronteres interiors i dels
aeroports amb altres països de la Unió Europea.
 |
| Immigracions |
 |
| Emigracions |
POLONIA
A
Polònia, els fluxos migratoris segueixen estant constituïts principalment per
la emigració, per les sortides, les quals han augmentat contínuament durant els
últims deu anys i especialment des de l’ingrés del país a la Unió Europea al
Maig del 2004.
Com
la majoria de països, és difícil aconseguir xifres sobre la emigració, ja que
molta gent que marxa no declara la sortida. Un exemple el trobem en la enquesta
nacional de la població activa, en el qual es va veure que més de 500.000
persones van estar més de dos mesos al estranger l’any 2007, representant un
augment del 38 % respecte l’any anterior. La meitat dels enquestats van estar
més de un any fora del país. Fins al 2008 les emigracions arribaven a les
74.000 persones, però l’any 2009 es va disparar fins als 229.000, arribant a
l’any 2013 fins als 275.000 emigrats.
La
emigració de treballadors després de l’ingrés a la UE ha estat composta per
principalment dones joves amb alt nivell d’estudis els principals països
d’acollida de les quals són el Regne Unit i Irlanda, tot i que Alemanya,
Noruega i Suècia també són importants. A partir del 2007 però, amb l’expansió
econòmica de Polònia i la pujada dels salaris, la emigració va començar a
disminuir.
La
entrada d’immigrants a Polònia va ser molt baixa fins al 2008, només un 0.14%
de la població total (55.000 persones). Els tres principals grups nacionals son
els alemanys, els ucraïnesos i els russos. A partir del 2009 la immigració es
va disparar més del doble, fins als 200.000, i al 2013 va arribar als 220.000.
 |
| Emigracions |
 |
| Immigracions |
HONGRIA
Quan
es compara Hongria amb els altres països de la OCDE, s’observa que els
moviments migratoris tenen un paper limitat en el funcionament del país. Això
passa tant en les emigracions com amb les immigracions, tot i que el sistema de
registres d’Hongria no està concebut per
fer un bon seguiment de la emigració de llarga duració.
Els immigrants representaven
només un 2% de la població l’any 2008, i la immensa majoria era de parla hongaresa. Tot i la disminució de la immigració en els últims anys, Romania continua sent
el principal país d’origen, seguit d’Ucraïna. L’any 2013 es va arribar als
39.000 immigrants.
Referent
al accés al mercat de treball de ciutadans procedents dels demés països de la
UE, Hongria és l’únic país dels que van ingressar a lla UE l’any 2004 que
segueix aplicant el principi de reciprocitat (només permet l’entrada de
ciutadans el país dels quals hagi obert el seu mercat de treball als
hongaresos).
Referint-nos
a les emigracions, han estat també molt baixes durant els últims 15 anys, tot i
que des del 2008 hi ha una tendència positiva que ha fet passar dels 4.500 de l’any
2007 als 34.000 de l’any 2013.
 |
| Emigracions |
 |
| Immigracions |
ROMANIA
Els
fluxos d’immigració i emigració a Romania han estat marcats per l’ingrés del país
a la Unió Europea el 2007. Tot i que, com altres països, és difícil obtenir
dades exactes sobre els fluxos migratoris, existeixen diversos indicis de que
aquest ingrés a la UE va anar acompanyat d’un augment significatiu dels
moviments migratoris, que continuen estan dominats per la emigració.
L’any
2008, al voltant de 300.000 persones van emigrar de Romania amb contractes de
treball temporal negociats, però, com els altres països que tenen un flux
significatiu d’emigració, les xifres oficials Romaneses subestimen
considerablement la emigració real, ja que les persones que emigren no sempre
ho fan saber a les autoritats locals.
Les dades sobre la immigració als
principals països d’acollida, és a dir Espanya i Itàlia, donen una visió més
encertada. A Espanya, durant l’any 2008, l’augment de ciutadans romanesos amb
permís va ser de 393.000 persones, essent Romania el principal país d’origen de
la immigració Espanyola.
Els
fluxos d’immigració a Romania continuen essent petits en relació amb les
emigracions, tot i que han augmentat aparentment després de l’ingrés a la Unió
Europea. El nombre total d’estrangers que tenen permisos vàlids va pujar fins
als 160.000 l’any 2012, el seu rècord dels últims 10 anys. Els principals països
d’origen dels immigrants han estat des de fa 10 anys els mateixos: Moldavia,
Turquia i la Xina.
 |
| Emigracions |
 |
| Immigracions |
"Some countries are already close to the circumstances of existing EU members and some others are in a desperately disintegrated state" -- Nick Manning, 2004:211
a. Polítiques de benestar social
L'asimetria i la diversitat és una constant en l'anàlisi de la regió dels antics estats satèl·lit de la URSS, i el seu horitzó públic de benestar social, aixi com les seves tendències al respecte, no en són una excepció. Hi ha, però, un repte comú de tots aquests estats a l'hora de conformar el seu propi model social i econòmic, i aquest és l'abandó d'un sistema absolutament estatalista per convertir-lo en una economia de mercat sense que l'impàs perjudiqués greument els límits raonables entre la responsabilitat pública i la privada pel que fa al benestar social (Cook, 2010:671).
El model autoritari-paternalista de tall soviètic no va impedir que en tots aquests estats es desenvolupés una forma d'inversió pública dirigida a despeses socials que, en molts casos, equivalia o superava els percentatges d'inversió que es feien amb objectius similars a Europa occidental. No obstant, la rigidesa d'un sistema excessivament burocratitzat i ineficient va arribar fins la convulsa dècada dels anys 80, en què la corrupció, la pobresa i la desempara respecte l'Estat van acabar fent esclatar les democràcies populars i el bloc comunista.
Entre 1989 i 1991, els estats de la regió van adoptar accelerades mesures de liberalització del mercat i de privatització d'empreses, la qual cosa va provocar fortes recessions durant la transició. Especialment a Polònia, Hongria i la República Txeca, l'atur va aparèixer amb força i va anar acompanyat d'alts índexs de pobresa i desigualtat. Les reformes dutes a terme van acabar amb els monopolis de l'Estat i van introduir l'educació i l'atenció mèdica privades, i el paper de l'Estat en el benestar social va passar ràpidament d'estar obligatòriament garantit a dependre dels ingressos obtinguts amb impostos específics per alimentar la inversió pública. Alguns analistes han qualificat aquest període de "process of welfare state residualization" (Ferge, 2001: 144).
Les grans institucions bancàries internacionals, com l'FMI i el Banc Mundial, van pressionar amb força els estats de la regió perquè executessin mesures de retallada del pressupost públic per fomentar l'economia de mercat i disminuir les diferències entre la regió i la resta d'Europa. Una conseqüència palpable d'aquesta influència va ser la flexibilització del mercat de treball en tots els estats de la regió, és a dir, la major facilitat per acomiadar treballadors, tot provocant grans pressions internes en el sentit contrari, aferrades aquestes a les estructures de benestar social preexistents.
Com que cada estat va començar aquesta transició en un punt de partida diferent, els efectes de la mateixa van ser forçosament diversos: la República Txeca va rebutjar en gran mesura moltes de les polítiques liberals que reclamava la comunitat internacional, i va mantenir els seus nivells de pobresa i d'atur sota control. Hongria i Polònia, per la seva banda, constitueixen exemples intermitjos perquè ambdós van liberalitzar en gran mesura els sectors estratègics de l'Estat i van patir alts indicadors de pobresa. En acabat, Romania i Bulgària, més pobres, van recuperar els seus indicadors econòmics amb més lentitud, van sofrir grans davallades en el seu benestar, van demorar l'aplicació de les reformes del sistema públic, i han sigut els que han fet canvis polítics més radicals en els darrers anys.
L'entrada a la Unió Europea va causar grans preocupacions entre els estats membres, perquè les diferències del benestar entre la regió i la Unió eren molt grans, i es temien grans onades migratòries entre els estats més pobres i els més rics. En realitat, l'entrada a la Unió Europea va aportar grans fluxos de capital en direcció oest-est en forma de fons de solidaritat, i les reformes liberalitzadores no es van aturar, ara comandades per les elits polítiques de la Unió Europea. La recuperació econòmica es va accelerar a tots els estats a mesura que s'integraven a la unió supraestatal.
La Seguretat Social dels estats de la regió és gestionada de forma contributiva, com succeeix a la majoria d'estats d'Europa occidental, enlloc de ser inclosa en el finançament pressupostari. Actualment, els serveis públics són finançats de forma público-privada, i el procés de liberalització ha fet que la cobertura pública s'hagi vist reduïda any a any.
El mercat laboral ha condensat un gran nombre de reformes que n'han alterat el rostre significativament. En primer lloc, però, cal recordar que la pensió d'atur és universal en tots els estats de la regió, encara que tots, i sobretot Romania i Bulgària, hagin endurit força les condicions per accedir-hi. A més, la flexibilització en els acomiadaments ha deixat un sector laboral, tradicionalment cohesionat i protegit, afeblit en les seves possibilitats de treballar i no caure per sota del llindar de pobresa.
En resum, avui dia les tensions liberalitzadores de la majoria de governs ofegats i pressionats per ajustar les economies pròpies als estàndards europeus xoquen amb el decidit suport popular per una via intermitja entre la ficcional universalitat comunista i l'economia de mercat socialdemòcrata. D'acord amb Cook, 2010:681-682, no obstant, la pulsió conservadora i liberal venç, per raons que van molt més enllà de les preocupacions per l'estat del benestar, i té el discurs guanyat a la socialdemocràcia.
b. Polítiques d'acollida de refugiats
Polònia
L’homogeneïtat cultural i religiosa de Polònia és sovint entesa com
un factor clau de la seva política migratòria i d’acollida de refugiats. Nomésel 0,2% de la població consisteix en estrangers, el percentatge més baix de
tota la Unió; i el 94% dels polonesos es defineixen com a catòlics, al
capdavant de tot Europa.
El 2013, la contribució polonesa a l’ACNUR va ser de 655.798 $, la
meitat que l’any anterior, i les dades d’aquesta mateixa institució mostren que
l’estat polonès compta, l’any 2015, amb 15.741 refugiats i 2.470 peticions d’asil
dins de les seves fronteres. Sumades les dues dades, parlem d’un 0,05% de la
població total de Polònia.
Arran de la guerra de Síria i el gran flux de refugiats que entren
als límits interiors de la Unió Europea, el govern polonès de Beata Szydło ha topat freqüentment amb
les autoritats europees per la seva reacció al repartiment proporcional de les
peticions d’asil entre tots els estats de la Unió.
Szydło ha convingut en acceptar 6.800
refugiats dins de Polònia, una xifra que faria augmentar la població estrangera
fins al 0,28%, i el percentatge de refugiats fins al 0,06%. Tanmateix, el govern
de Polònia i el partit que li dóna suport al Parlament, Prawo i
Sprawiedliwość (Llei i Justícia), posen en dubte reiteradament el fet d’haver
d’acollir persones refugiades (Clic aquí).
República Txeca
L’Alt Comissionat per als Drets Humans de
les Nacions Unides va advertir el govern de la República Txeca l’octubre de
2015 per les detencions de més de quaranta dies que s’aplicaven sobre els
demandants d’asil que arribaven a la seva frontera (Veure la notícia).
El president Miloš Zeman i el govern de la República sempre s’han mostrat
recelosos de la política europea d’asil de refugiats, tot sovint recorrent a
les amenaces de l’Estat Islàmic. A més, en les negociacions europees per al
repartiment de les peticions d’asil entre els estats de la Unió, la República
Txeca sempre es va mostrar contrària a la noció de ‘quotes obligatòries’.
Les dades de l’ACNUR indiquen que la
República Txeca va destinar 394.441 $ a aquesta institució, una xifra força
estable en els darrers 10 anys. Dins de l’estat hi ha 3.137 refugiats i 409
demandants d’asil, a data de 2015. Això significa un 0,03% de la població total
de la República.
Eslovàquia
L’Estat hongarès ha estat denunciat per la ComissióEuropea a causa de la seva posició en la política comuna d’acollida de
refugiats. La Comissió considera que el govern d’Orban actua taxativament en
contra de les decisions dels 28. En l’impossible cas que Hongria acceptés les
24.431 peticions d’asil al seu territori, la xifra de refugiats s’elevaria a
28.623, un 20,4% del total d’estrangers i un 0,3% de la població total de l’estat.
Eslovàquia
L’hostilitat de la República eslovaca a l’acollida
de refugiats va fer-se més que patent amb les duríssimes declaracions del seu
Primer Ministre, Robert Fico: «Not only are we refusing mandatory quotas, wewill never make a voluntary decision that would lead to formation of a unitedMuslim community in Slovakia». Aquestes declaracions van ser motivades pels
episodis d’assalts sexuals a Colònia durant la nit de cap d’any del 2016, i
unànimement recolzades per les organitzacions europees antiimmigració i
islamofòbiques.
D’acord amb l’ACNUR, Eslovàquia acull en
l’actualitat 799 refugiats i compta amb 61 peticions d’asil, un 0,015% de la
seva població total. Les contribucions econòmiques a aquesta institució
ascendeixen a 79.513 $ el 2014, la xifra més alta registrada des del 2002.
Hongria
Els límits de l’estat hongarès van ser
una de les vies que els primers migrants refugiats provinents majoritàriament
de Síria van prendre durant el 2015 en el seu èxode cap al nord d’Europa. La
reacció hongaresa va fer la volta al món per la seva radical oposició a l’entrada
de refugiats dins les seves fronteres, una línia d’actuació que el Primer
Ministre Viktor Orban va començar a usar com a arma política arran dels
atemptats a Charlie Hebdo, que es pot resumir amb la seva petició als
refugiats: «Please don’t come», i que és il·lustrada pel recent alçament de
barreres amb les fronteres de Croàcia i Sèrbia, al sud.
Avui hi ha a Hongria 4.192 refugiats, un
3% del total de la població estrangera que té el país, xifrada en unes 140.300
persones. Aquest nombre representa l’1,4% de la població total hongaresa. La
xifra de peticions d'asil que té obertes Hongria a data de 2015 és de 24.431,
elevada a causa de trobar-se en el camí natural entre Turquia i el destí més
comú de les persones refugiades, Alemanya. La contribució de l’estat amb l’ACNUR
ascendeix a 1.918.027 $, una xifra estable des de fa més de cinc anys (Clic aquí per veure les dades).
Romania
Tot sovint els conflictes globals poden
suposar l’oportunitat perfecta per reforçar un assumpte local. És aquest el cas
de Romania, que, a diferència de la majoria dels estats de la regió, s’ha
mostrat disposada a acceptar les quotes obligatòries que la Unió negocia de
cara a la crisi migratòria produïda per la guerra a Síria. Tanmateix, el govern
que presideix Victor Ponta ha vinculat aquesta acceptació al bon èxit d’una
ambició que l’Estat romanès persegueix des de fa anys: l’ingrés a l’Espai Schengen.
Allunyada del camí a peu que fan els
refugiats entre Turquia o Grècia i fins al nord d’Europa, Romania té en
l’actualitat dins de les seves fronteres 2.426 persones refugiades i 138
peticions d’asil, un 0,013% de la seva població total. La seva contribució a
l’ACNUR l’any 2014 ascendeix a 229.096 $, una xifra lleugerament més baixa que
la de l’any 2013 (Veure dades aquí).
Un assumpte que no afecta directament
aquest estat ha estat aprofitat per la seva classe política per complir un
objectiu intern. A més, aquesta posició ha permès al president Klaus Iohannis
reafirmar l’alçada de mires de Romania davant dels moments de crisi que viu la
Unió Europea davant de la gestió d’acollida de refugiats: «I still believe themandatory quotas are not a solution to Europe's migrant crisis. But the numberof refugees Romania must receive is not large. It is manageable and I thinkRomania must show solidarity».
Bulgària
D’una manera similar a la de Romania, l’Estat
búlgar ha vist en la dificultosa gestió que la Unió Europea ha de dur a terme
per acollir els centenars de milers de refugiats de l’Àsia Occidental unaoportunitat idònia per reclamar beneficis interns com l’ingrés a l’Espai
Schengen.
Tot i que es troba en la ruta natural
entre Síria i Alemanya, Bulgària ha estat majoritàriament evitada pel flux migratori,
quelcom sorprenent ja que l’Estat búlgar allotja un 10% de musulmans. La pobresa
del país és el principal motiu d’aquesta situació. Tanmateix, en els darrers
mesos, i a causa de les hostilitats que han rebut les persones migrades a
estats com Àustria, Hongria, Sèrbia, Macedònia o Croàcia, Bulgària ha començat
a rebre més refugiats que no pas abans, però aquest increment no ha fet variar
la política favorable del govern amb els plans europeus d’acollida. Al mateix
temps, el Primer Ministre Boyko Borissov va advertir Alemanya que Bulgària no
acceptaria una política de retorn dels refugiats a l’estat on primer van ser
inscrits, tot i ser favorable a un repartiment equitatiu dels migrants.
Bulgària és l’estat de la regió que menys
contribueix a l’ACNUR; ho fa el 2014 en una suma d’11.000 $, que contrasta amb
la de 141.792 $ del 2012. Actualment l’estat acull 11.406 persones refugiades,
i té pendents 7.840 peticions d’asil. Això suposa un 0,26% de la població total
de Bulgària (Veure les dades).
Bibliografia utilitzada
Cook, Linda J., 2010, "Chapter 46. Eastern Europe and Russia" dins Castles et al., The Oxford Handbook of the Welfare State, Oxford University Press, Nova York.
Ferge, Zsuzsa, 2001, "Welfare and 'ill-fare' systems in Central-Eastern Europe" dins Robert Stykes et al., Globalization and European Welfare States: Challenges and Change, Palgrave Macmillan, Basingstoke, p. 127-152.
Manning, Nick, 2004, "Diversity and change in pre-accession Central and Eastern Europe since 1989" dins Journal of European Social Policy, v. 14, n. 3, p. 211-232.
OCDE, 2008, Perspectivas de las migraciones internacionales, Gobierno de España, document electrònic disponible a https://books.google.es/books?id=5nSQd0RjncoC&pg=PA356&dq=migraciones+bulgaria&hl=ca&sa=
X&ved=0ahUKEwi6p5S-pZrLAhXFShQKHW87BsQQ6AEIJTAA#v=onepage&q&f=false, consultat per darrer cop el 28.02.2016.
OCDE, 2008, Perspectivas de las migraciones internacionales, Gobierno de España, document electrònic disponible a https://books.google.es/books?id=5nSQd0RjncoC&pg=PA356&dq=migraciones+bulgaria&hl=ca&sa=
X&ved=0ahUKEwi6p5S-pZrLAhXFShQKHW87BsQQ6AEIJTAA#v=onepage&q&f=false, consultat per darrer cop el 28.02.2016.
