1. ORGANITZACIÓ POLÍTICA DELS ESTATS DE LA REGIÒ
a. BULGÀRIA
- Dades generals i una mica d’història
Quan el Segon Imperi Búlgar (1185-1422) cau,
l’actual Bulgària va caure sota l’influencia del Imperi Otomà durant 5 segles.
Posteriorment, la guerra Russo-Turca (1877-1878) deriva en la creació del Principat
Autònom de Bulgària l’any 1878, amb plena sobirania l’any 1908. Amb el final de
la II Guerra Mundial (1945) passa a ser un Estat socialista satèl·lit de la
URSS i va passat formar part del anomenat “Bloc de l’Est” fins que l’any 1990,
just abans de que es produís la caiguda de la URSS, aquesta va permetre
eleccions multipartidistes i Bulgària va iniciar un procés de transició cap a una democràcia parlamentaria i
capitalista.
El sistema polític de Bulgària és una democràcia parlamentaria dins d’una república constitucional unitaria.
b. REPÚBLICA TXECA
- Dades generals i una mica d’història
La
República Txeca (o Txèquia abreviat) és un país sobirà d’Europa Central. Limita
amb Alemanya al oest, amb Àustria al sud, amb Eslovàquia al est i amb Polònia
al nord. La seva capital és Praga, que alhora és la seva ciutat més gran. L’estat
Txec, conegut anteriorment com Bohèmia, es va formar al segle IX com a Ducat al
voltant de Praga a dins de l’imperi de la Gran Moràvia. Amb la dissolució de
l’Imperi el poder passa de Moràvia a Bohèmia i l’any 1002 va passar a ser un
Ducat reconegut com a part del Sacre Imperi Romà Germànic. L’any 1212 el ducat es passa a considerar un Regne, i
durant el regnat del Luxemburg, el país va aconseguir la seva major extensió
territorial.
A partir del 1526 el Regne de Bohèmia va passar a integrar-se als dominis
dels Habsburg junt amb l’Arxiducat d’Àustria i el Regne d’Hongria, però amb la
dissolució del Sacre Imperi Germànic l’any 1806, el regne de Bohèmia va passar
a mans de l’imperi Austríac.
La República Txeca consta de 13 regions (Kraje) i
una capital (Praga), les quals són Praga, Bohèmia Meridional, Moravia
Meridional, Karlovy Vary, Hradec Králové, Liberec, Moravia-Silesia, Orlomouc,
Paradubice, Pilsen, Bohèmia Central, Ústí nad Labem, Vysocina i Zin. Cada regió
està descrita como una unitat territorial autònoma. D’aquestes 13 regions en
surten 65 districtes.
c. REPÚBLICA ESLOVACA
- Dades generals i una mica d’història
La República Eslovaca (o Eslovàquia abreujat) és
un país sobirà membre de la Unió Europea. Situat a l’Europa Central, limita al
nord amb Polònia, al est amb Ucraïna, al sud amb Hongria, al oest amb Àustria i
al nord-oest amb la República Checa. La seva capital és Bratislava.
Geogràficament, la regió dels Carpats ocupen tota la zona septentrional del
país.
L’òrgan legislatiu més elevat és l’Assemblea
nacional de la República Eslovaca, de caràcter unicameral amb 150 integrants.
Els diputats són escollits cada 4 anys mitjançant un sistema de representació
proporcional. L’òrgan judicial és la Cort Constitucional, amb 13 membres
designats per el president a partir d’una llista de candidats presentats per el
- Organització político-administrativa
Romania és un estat al sud-est d’Europa Central; delimitat
per la seva frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia
i el mar Negre a l’est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest, amb Hongria
a l’oest. Els Carpats dominen la part occidental de Romania, amb pics de més de
2500 metres, el més elevat dels quals és el Moldoveanu que arriba als 2544
metres.
Amb la caiguda del teló d’Acer i la Revolució del 1989,
Romania va començar la seva transició cap a la democràcia i cap a una economia
de mercat capitalista. Desprès d’una dècada de problemes ocasionats per la
revolució posteconòmica i per el deteriorament dels estàndards i el nivell de vida, va engegar-se un projecte d’àmplies
reformes que van impulsar la recuperació econòmica. I des del 2010, Romania és
un país d’ingressos superiors amb un alt índex de desenvolupament humà.
La divisió més amplia de Romania és en les 9 grans regions històriques
que son: Banat, Crişana, Maramureş, Transilvània, Bucovina, Oltenia, Muntenia, Moldàvia
i Dobrogea. Aquestes estan destinades només a la coordinació de
desenvolupaments regionals i a la distribució dels fons externs, per tant no
tenen una entitat administrativa ni branques dels diferents poders per
cadascuna d’aquestes regions.
Desprès que desfilessin per el territori hongarès pobles com
els celtes, els romans, els huns, els eslaus, els gèpides i els àvars
eurasiàtics, al segle IX el gran príncep Árpád va fundar Hongria. El seu besnét
Esteve I va accedir al tron a l’any 1000 i va convertir al cristianisme el
regne. EL Regne d’Hongria va existir durant casi mil anys i en alguns moment de
la seva història va arribar a ser un dels centres culturals del món occidental.
Desprès de la derrota dels magiars a la batalla de Mohács contra els otomans,
gran part d’Hongria va passar a mans de l’Imperi Otomà durant 150 anys
(1541-1699). Desprès Hongria va integrar-se dins els dominis dels Habsburg i
més tard va formar part de l’Imperi Austrohongarès (1867-1918) amb autonomia
com a imperi dual.
La constitució hongaresa en vigor fins el 2011 va ser
adoptada al 1949 i va ser modificada en diverses ocasions, la última més
important al 1989 quan es va proclamar la República en lloc de la República Popular.
El 18 de d’abril del 2011 el Parlament va aprovar una nova constitució, i al
2012 la República d’Hongria va canviar el seu nom a només Hongria.
El President d’Hongria és escollit cada cinc anys pel parlament
i el seu paper, tal i com diu la constitució, expressa la unitat de la nació i
les seves funcions son molt limitades, principalment de caràcter formal i representatiu.
El Primer Ministre serveix com a cap del govern i és elegit per l’Assemblea
Nacional. Per tant, tradicionalment, el Primer Ministre és el líder del partit
amb més escons al Parlament. El primer Ministre tria els ministres del seu
gabinet i té el dret exclusiu de destituir-los. Els nominats a formar part del gabinet
de govern s’han de presentar davant d’audiències obertes de consulta abans d’un
o més comitès parlamentaris, han de sobreviure a un vot de l’Assemblea
nacional, i han de ser aprovats formalment per el president. Des del 2012 el
president d’Hongria és János Áder, cofundador del Fidesz (Unió Cívica Hongaresa);
i el Primer Ministre és Viktor Orban des del 29 de maig del 2010.
Tradicionalment, Hongria s’ha dividit administrativament en
20 regions: Bács-Kiskum, Baranya, Békés, Borsod-Abaúj-Zemplén, Csongrád, Fejér,
Györ-Moson-Sopron, Hajdú-Bihar, Heves, Jász-Nagykun-Szolnok, Komárom-Esztergom,
Nógrád, Pest, Somogy, Szabolcs-Szatmár-Bereg, Tolna, Vas, Veszprém, Zala i la
que la capital, Budapest.
Polònia és un estat de l’Europa Central que limita amb
Alemanya a l’oest, amb la república Txeca i Eslovàquia al sud, amb Ucraïna, Bielorússia
i Lituània a l’est, i amb el mar Bàltic i l’óblast de Kaliningrad, un exclavament
rus, al nord. El territori polonès pot dividir-se en dos: la part nord que ocupa
gran part de la gran plana europea i el sud que és muntanyós i agafa els
Sudets, els Carpats i la Serra de la Santa Creu.
2. Pes específic dels antics estats satèl·lit de la URSS en el marc de la Unió Europea
Hem vist, al llarg de les explicacions sobre la morfologia i evolució polítiques de cada estat integrant de la regió, que aquells països que fins l'última dècada del segle XX presentaven dependències de caire econòmic i polític amb la Unió Soviètica, a mesura que va anar avançant la primera dècada del segle XXI van començar a integrar-se a les estructures de poder internacionals històricament vinculades al món capitalista. Tant és així que, avui, els sis estats que ens ocupen formen part de l'OTAN i de la Unió Europea. Tanmateix, Romania i Bulgària no pertanyen a l'espai Schengen, i Eslovàquia és l'únic dels sis estats que pertany a l'Eurozona (vegeu una imatge força més explicativa aquí). Aquesta nova forma d'organització supraestatal a què ara pertany la regió sencera reclama una anàlisi comparativa d'algunes dades que permetin entendre les especificitats dels antics estats satèl·lits de la URSS en relació amb el que ara és el seu marc de referència comú: la Unió Europea.
La superfície combinada de Polònia, la República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Romania i Bulgària és de 883 kilòmetres quadrats, una cinquena part de la superfície total de la Unió Europea, el 20,4%. Com s'aprecia a la imatge, en població (91,1 milions d'habitants, el 17,9%) i en valor del producte interior brut (2.364 trilions de dòlars, el 13%), el pes específic de la regió és menor que en termes d'extensió, quelcom que hem d'associar principalment a dades que també són mostrades a la imatge: amb l'excepció de Polònia i la República Txeca, que presenten la tendència inversa, la resta d'estats tenen una població i un PIB relativament baix, fins i tot tenint en compte les seves dimensions. Potser la dada més rellevant que es pot extreure d'aquesta imatge és la relativa poca incidència en termes econòmics que té la regió respecte la Unió Europea, si tenim en compte les dades de superfície i població. Es comprèn que ens trobem davant d'una regió de gran extensió que, no obstant, aporta a la Unió uns nivells de riquesa proporcionalment baixos. És el moment d'atendre a altres indicadors, potser més particulars, que ajudaran a completar l'esbós comparatiu de la regió dels antics estats satèl·lit de la URSS. Per fer-ho, ens guiarem per dos paràmetres aglutinadors que vertebraran l'exposició: els indicadors econòmics i els indicadors socials.
a. Indicadors econòmics
La imatge que apareix a la dreta (i que, abans de la lectura, podeu ampliar fent-hi clic a sobre per visualitzar amb calma tots i cadascun dels paràmetres destacats) ens presenta dades com el PIB per càpita, el deute públic i dèficit, o l'atur, tant pel que fa a cada estat de la regió que ens ocupa, com també per a la regió sencera i per a la Unió Europea dels 28.
Una primera interpretació que ens interessa, i que té a veure amb les desigualtats dins de la mateixa regió, és la de la disparitat estadística entre l'estat més ric de la regió, la República Txeca, que lidera la resta pel que fa a PIB per càpita, a l'ocupació o al pes de la indústria en l'economia; i l'estat més pobre, Bulgària, a les antípodes de l'estat txec en la majoria de paràmetres. Aquesta disparitat ha de ser tinguda en compte en cada lectura de les dades mitjanes de la regió, ja que l'homogeneïtat llueix per la seva absència en totes les taules comparatives. Només per acabar amb dos exemples, podem recordar que la diferència del PIB per càpita entre la República Txeca i Bulgària és de més de 14.000 dòlars, i que aquests mateixos estats es troben a una distància de gairebé 11 punts percentuals pel que fa a la importància del sector industrial en la seva economia.
Dit això, cal afegir que diversos estats presenten tendències estadístiques particulars no anàlogues a les dels seus veïns regionals, i que també afecten en alt grau la dada mitjana de la regió. És així en els casos d'Eslovàquia, un estat que, amb l'11,5% d'atur i un 26,4% d'atur juvenil, supera amb escreix la mitjana regional i la dada particular dels altres estats; o en el d'Honria, que, amb un 76% de deute públic respecte el PIB, es distancia molt de les dades de la resta d'estats de la regió. També la ja esmentada Bulgària, amb un 27% de deute públic, és lluny del 48,2% de mitjana; així com seu el dèficit del -5,8% destaca per sobre de les dades dels altres estats.
Econòmicament, la regió dels antics estats satèl·lit de la Unió Soviètica és relativament feble en comparació amb la resta d'Europa, quelcom que deduïm principalment de les xifres del Producte Interior Brut general i per càpita. El PIB europeu (amb la nostra regió inclosa) suma 17.649 trilions de dòlars, el que resulta en una mitjana de 630 bilions. La suma dels antics estats satèl·lit de la Unió Soviètica té un PIB de 2.365 trilions de dòlars, amb una mitjana de 394 bilions. Si això no fora prou explicatiu, només cal afegir que, sense la regió que ens ocupa, la mitjana del PIB europeu ascendiria fins a 695 bilions de dòlars. Si bé la República Txeca presenta un PIB per càpita pròxim al de la mitjana europea, la resta d'estats tenen dades marcadament més discretes en aquest aspecte, en què la mitjana europea i la regional es distancia en més de 10.000 dòlars per càpita.
D'altres indicadors, per la seva banda, ofereixen una lectura matisadament oposada de la diferència entre la Unió Europea i la present regió. L'atur, per exemple, tant en la seva indicació general com en la juvenil, és lleugerament inferior als antics estats satèl·lit de la URSS que al comú de la Unió, amb el paradigma txec i l'excepció eslovaca com a variables a tenir molt en compte en una anàlisi rigorosa de les dinàmiques regionals. També el pes relatiu de la indústria en el PIB mostra una Europa que, amb un registre cinc punts inferior al de la regió, confia en major mesura al sector terciari gran part de la seva riquesa. És cert que aquesta dada no indica un major desenvolupament ni un pes absolut més gran de la indústria en els estats de la regió que a la Unió, però sí que perfila una societat menys abocada al sector serveis i en què la labor industrial encara ocupa un terç de l'economia nacional.
També l'endeutament públic mostra una tendència diametralment oposada entre la Unió Europea i la regió d'antics estats satèl·lit, ja que, amb l'excepció d'Hongria, pròxima al 87% de deute públic europeu, la resta d'estats i la seva mitjana son a gairebé 40 punts percentuals de distància de la dada europea. Evidentment, ens trobem davant d'estats que, per les raons pròpies del seu desenvolupament econòmic històric, no han fet de l'emissió de deute públic un mecanisme central de les seves estratègies político-econòmiques d'activació econòmica. D'altra banda, les dades sobre el dèficit harmonitzen aquesta disparitat que hem anat veient entre la nostra regió i la Unió Europea, ja que aquest es troba en tots dos casos en situació de -3%, encara que a Bulgària sigui del -5,8% i a Romania amb prou feines arribi al -1,4%. De totes formes, les economies de la regió pateixen un dèficit acusat que, en el marc de la crisi econòmica del deute i del mercat, és una tendència no regional, sinó continental.
Per acabar, en les homogènies dades de fertilitat i les dispars dades de creixement demogràfic podem trobar una clau interpretativa de la regió: amb una taxa de fertilitat similar, la població txeca creix unes dècimes per sobre del 2,2 europeu mentre que la búlgara es veu reduïda en 6 punts, o la polonesa es manté gairebé estable. Aquesta variabilitat en el creixement demogràfic ha de ser relacionada amb la mobilitat de la població, i la capacitat de cada estat d'atreure població migrant enlloc de ser-ne un focus emissor.
A la dreta, el gràfic il·lustra una taxa de migració neta mitjana del -0,02, gairebé zero, però unes diferències entre els estats membres de la regió que, vistes de forma correlativa a les dades de creixement poblacional, permeten entendre les dinàmiques migratòries de cada estat. És molt destacable el caràcter receptor de migrants de la República Txeca, similar al de la Unió Europea, que contribueix a la seva taxa de creixement demogràfic del 2,5. Alhora, un altre estat receptor net de migrants com Hongria, per la seva banda, no en té prou per equilibrar el seu descens demogràfic del -2,9. La matisada estabilitat de Polònia i Eslovàquia, amb indicadors pròxims al zero, contrasta al seu torn amb la taxa migratòria negativa de Romania i Bulgària, i el seu anàleg indicador de descens demogràfic.
a. BULGÀRIA
- Dades generals i una mica d’història
Bulgària (o República de Bulgària) és un país
situat al sud-est d’Europa. Delimita amb Sèrbia i Macedònia al oest, amb Grècia
i Turquia al sud, i al nord amb Sèrbia separats en la majoria per el Danubi.
 |
| Mapa físic de Bulgària |
Geogràficament, Bulgària ocupa un territori de
110.912 km2, esdevenint el quinzè país més gran d’Europa segons la
superfície. El paisatge està definit per zones muntanyoses, com la Stara
Planina o Serralada dels Balcans, les muntanyes Ròdope, o les muntanyes Rila,
amb el cim més alt dels Balcans, el Musala. Aquest paisatge contrasta
dràsticament amb la plana del Danubi al nord i la plana de la tràcia superior
al Sud, essent la regió més fèrtil de Bulgària. 378 Km de costa amb el Mar
Negre representen tot el límit oriental del país.
 |
| Musala, el cim més alt |
La capital de Bulgària és Sofia, la seva ciutat
més gran, amb una població de 1.270.284 habitants.
Els primers indicis que tenim d’un Estat unificat
d’ètnia Búlgara procedeixen del segle VII. De fet, totes les entitats
polítiques búlgares han mantingut la ètnia, l’idioma i l’alfabet del Primer
Imperi Búlgar (681-1018), el qual va arribar a ocupar gran part de la regió
dels Balcans i es va convertir en un el centre cultural eslau de l’Edat
Mitjana.
 |
| Primer Imperi Búlgar |
- Organització política
El sistema polític de Bulgària és una democràcia parlamentaria dins d’una república constitucional unitaria.
L’Assemblea Nacional (Narodno Sabranie) Búlgara és
l’òrgan legislatiu i consta de 240 diputats escollit per vot popular cada 4
anys. Aquesta Assemblea pot promulgar lleis, aprovar pressupostos, programar
eleccions, escollir el primer ministre i declarar la guerra. El president té la
funció de cap d’Estat i comandant en cap de les forces armades. Actualment el
president és Rosen Plevneliev, i el primer ministre és Boyko Borisov; els dos pertanyen
al partit Ciutadans por el Desenvolupament Europeu de Bulgària,
d’ideologia centre-dretana. El poder Judicial està representat per el Ministeri de Justícia. El Consell Suprem de la Judicatura administra el sistema jurídic i nomena als Jutges. El sistema judicial Búlgar és un dels més corruptes i ineficients d’Europa.
d’ideologia centre-dretana. El poder Judicial està representat per el Ministeri de Justícia. El Consell Suprem de la Judicatura administra el sistema jurídic i nomena als Jutges. El sistema judicial Búlgar és un dels més corruptes i ineficients d’Europa.
 |
| Boyko Borisov, Primer Ministre |
 |
| Rosen Plevneliev, President |
- Organització político-administrativa
Des de 1999, Bulgària està dividida en 28
províncies corresponents als 28 Okrugs o districtes que hi havien fins al 1987,
abans de passar a ser 9 regions sub-nacionals. Les 28 províncies porten el nom
de la seva capital. Un cas diferent és la capital Sofia, és capital del país, província
de Sofia-Ciutat i de la província Sofia. Les 28 províncies donen lloc a 264
municipis. La resta de províncies són Blagoevgrad, Burgas, Dobrich, Gabrovo,
Haskovo, Kardzhali, Kyustendil, Lovech, Montana, Pazardzhik, Pernik, Pleven,
Plovdiv, Razgrad, Ruse, Shumen, Silistra, Sliven, Smolyan, Stara Zagora,
Targovishte, Varna, Veliko Tarnovo, Vidin, Vratsa i Yambol.
 |
| Mapa de les províncies de Bulgària |
- Dades generals i una mica d’història
 |
| Mapa físic de la República Txeca |
 |
| Ducat de Bohèmia |
Al S.XIX les terres Txeques es van alçar com a centre industrial de la monarquia
i després com a nucli de la República de Txecoslovàquia que es va crear l’any 1918
com a conseqüència del col·lapse del Imperi Austrohongarès a la I guerra
mundial. Després de l’any 1933, Txecoslovàquia era la única democràcia de tota
l’Europa central i de l’est.
L’any 1946, després que els comunistes haguessin alliberat el país del
nazisme, el Partit Comunista de Txecoslovàquia va guanyar les eleccions, i al
Cop de Praga de 1948 el país va passar a estar governat per el comunisme.
La insatisfacció del poble Txec va derivar en un intent de reforma del
règim comunista, que va acabar amb la invasió de l’exèrcit del Pacte de
Varsòvia, que no en va sortir fins l’any 1989 quan el règim comunista estava
col·lapsant. El dia 1 de Gener de 1993, Txecoslovàquia es va dividir en la
República Txeca i la República Eslovaca.
 |
| La divisió de Txecoslovàquia |
L’any 2006 la República Txeca es va convertir en el primer exmembre del
COMECON en obtenir el grau de país desenvolupat segons el Banc Mundial. A més a
més el país té el major índex de desenvolupament humà de tota Europa Central i
del Est. És el novè país més pacífic d’Europa i el més
- Organització política
- Organització política
La República Txeca és una democràcia
parlamentaria, amb una Constitució i Carta de les Llibertats i Drets
Fonamentals (Carta Magna) vigents des del gener de l’any 1993.
El dret civil està basat en el sistema legal
Austrohongarès. El sistema legal es troba actualment en la etapa final de
coordinació amb la legislació de la Unió Europea.
Milos Zeman és l’actual president de la República,
membre del Partit dels Drets Civils-Zemanovci, i el primer ministre de la
República és Bohuslav Sobotka, membre del partit Socialdemòcrata Txec.
El president exerceix el càrrec de cap d’Estat. Aquest
president és escollit en eleccions indirectes per les dos càmeres del Parlament
en sessió conjunta. El mandat presidencial és de 4 anys.
El govern es forma cada 4 anys a partir d’unes
eleccions parlamentàries. El primer ministre és proposat per les forces
guanyadores i és ratificat per el president. El seu poder legislatiu es basa en
un parlament bicameral. La càmera dels diputats (200 escons). El Senat conta
amb 81 Escons escollits cada 6 anys, tot i que una tercer part es renova cada 2
- Organització Político-Administrativa
 |
| Bohuslav Sobotka, Primer Ministre |
 |
| Milos Zeman, President |
- Organització Político-Administrativa
 |
| Mapa de les províncies de la República Txeca |
Com a apunt final cal dir que la República Txeca
està formada per tres països històrics: Bohèmia, Moràvia i Silesia Checa.
c. REPÚBLICA ESLOVACA
- Dades generals i una mica d’història
 |
| Mapa físic d'Eslovàquia |
Eslovàquia comparteix història amb la República
Txeca, ja que van ser un sol estat com a Txecoslovàquia fins a la fi del
comunisme l’any 1989, moment en el qual els dos estats es van
- Organització política
- Organització política
Eslovàquia és una República Democràtica Parlamentària
amb un sistema multipartidista. El president de la República és Andrej Kiska,
actualment sense partit, i el primer ministre és Robert Fico, membre del
Partit de la Esquerra Democràtica. Kiska és president des de l’any 2014 fins d’aquí
a 5 anys. La majoria de decisions de govern pertanyen al primer ministre,
Robert Fico, el qual és designat per el president.
 |
| Robert Fico, Primer Ministre |
 |
| Andrej Kiska, President |
- Organització político-administrativa
Des del 1949, Eslovàquia està dividida en 8
regions (Kraje), que prenen el nom de la seva ciutat principal. Les regions són
Bratislava, Trnava, Trencin, Nitra, Zilina, Banská Bystrica, Presov i Kosice.
Aquestes regions estan subdividides en 79 districtes actualment.
Com a apunt general cal dir que la ciutat de
Bratislava és la ciutat amb major densitat de població de tota Europa Central.
 |
| Mapa de les províncies d'Eslovàquia |
d. ROMANIA
- Dades generals i una mica d’història
- Dades generals i una mica d’història
 |
| Mapa físic de Romania |
Amb 238400 Km2, Romania és el novè país més gran
de la Unió Europea segons l’àrea, i també és el setè país de la Unió Europea
més gran segons la població que és de més de 19,5 milions d’habitants. La seva
capital és Bucarest, la desena ciutat més gran de la Unió Europea amb una mica
més de 2 milions d’habitants; altres ciutats importants son Iasi, Cluj-Napoca,
Timişoara, Vraiova i Constanţa (totes amb més de 300000 habitants), i Galaţi i
Brasov, que s’acosten a aquesta xifra.
Els Principats Units van sorgir al 1859 quan els principats
de Moldàvia i Valaquia va unir-se sota el príncep Alexandru Ioan Cuza . Al 1881
va fundar-se el Regne de Romania degut a que Carol I de Romania va coronar-se.
La seva independència de l’Imperi Otomà va declarar-se el 9 de maig del 1877 i
va ser reconegut internacionalment un any desprès. Al final de la Primera
Guerra Mundial, Transilvània, Bucovina i Besarabia van ser annexionades al
regne de Romania. La Gran Romania va sorgir en una època de progrés i
prosperitat que va continuar fins el inici de la Segona Guerra Mundial. La
guerra va provocar el sorgiment d’una dictadura militar, fet que va portar a
Romania a lluitar al costat de les potencies del Eix des del 1941 fins al 1944.
AL 1944 va canviar de bàndol i va unir-se als Aliats. Al final de la Guerra,
alguns territoris del nord-est de Romania van ser ocupats per la Unió
Soviètica, i amb unitats i combois de l’Exèrcit Roig presents per tot el
territori, el país va acabar convertint-se en una república Popular i va entrar
a formar part del Pacte de Varsòvia.
 |
| Canvis en el territori Romanès des del 1859 |
Finalment Romania va unir-se a l’OTAN el 29 de març del
2004, i a la Unió Europea l’1 de gener del 2007 juntament amb Bulgària. També
és membre de la Unió Llatina, la Francofònia, l’OSCE (Organització per a la
Seguretat i la Cooperació a europa), l’OMC (Organització Mundial del Começ), la
BSEC (Cooperació Econòmica del Mar Negre) i les Nacions Unides. Romania, juntament,
amb Moldàvia, son els dos únics països de l’Europa Oriental que tenen una
llengua romànica o llatina, dins un context eslau.
- Organització
política
La Constitució actual de Romania, creada al 1991 desprès de la
caiguda de Ceauşescu i modificada el 2003, estableix que el país és una
república democràtica parlamentaria i multipartidista. I També estableix l’elecció
popular d’un president i d’un parlament mitjançant una votació dels ciutadans
majors de 18 anys, i també garanteix l’existència d’una cort constitucional i
una altre cort menor.
El President, cap del poder executiu, és escollit per una
votació mitjançant sufragi popular cada cinc anys (fins l’any 2004 era cada
quatre anys), per dos períodes consecutius com a màxim. El president, amb el
suport de seu partir i amb la majoria del parlament, nomena un Primer Ministre.
Qui al mateix temps, anomena als altres membres del govern que , juntament amb
42 prefectes (un per cada districte i un per municipi independent de Bucarest),
formen el poder executiu.
 |
| Dacian Cioloş, Primer Ministre |
 |
| Klaus Iohanis, President |
Actualment el President de la República de Romania és Klaus
Iohanis (2014-present), antic afiliat del ACL (Partit Nacional Liberal), diem
antic perquè els presidents de Romania no poden ser membres de cap partit
polític mentre exerceixen el seu càrrec. I l’actual Primer Ministre és Dacian
Cioloş des del novembre del 2015, i malgrat no estar afiliat a cap partit, va
ser recolzat per el Partit demòcrata Liberal.
El parlament de Romania és bicameral: el Senat format per
137 membres 8a partir del 2004), i la Càmera dels Diputats formada per 332
membres ( a partir del 2004). Els membres de les dues càmeres son escollits
cada quatre anys mitjançant unes votacions per sufragi universal directe entre
tota la ciutadania romanes amb dret a vot (home si dones majors de 18 anys).
El poder judicial, basat
en el Codi Civil francès, és independent dels altres poders de l’Estat i es
compon d’un sistema jeràrquic de tribunals (tribunals d’apel·lació, tribunals
de comtat i tribunals locals) que culmina en el Tribunal Suprem de Cassació i Justícia,
ocupat per nou jutges que no poden renovar-se fins passats nou anys del seu
nomenament. Desprès de la reforma del 2004 els seus veredictes no poden ser revocats
malgrat que hi hagi una majoria parlamentaria. L’entrada al 2007 a la Unió
Europea ha ajudat a millorar molt significativament la seva polític interna ja
que s’han dut a terme reformes judicials, s’ha augmentat la cooperació judicial
amb altres estats membres, i també s’han pres mesures molt fortes per combatre
la corrupció.
-
Organització político-administrativa
 |
| Mapa de les 9 regions històriques actuals de Romania |
El següent nivell organitzatiu son els 41 districtes, en
romanès judete, més un municipi independent que es correspon amb la
capital de l’Estat, Bucarest. Aquest municipis estan subdividits en 2686
comunes rurals i 256 ciutats i municipis. Els districtes son: Bihor, Bistrita-Năsăud, Cluj, Maramureş, Satu Mare, Sălaj,
Alba, Brasov, Covasna, Harghita, Mures, Sibiu, Bacău, Botoşani, Lasi, Neamt,
Suceava, Vaslui, Brăila, Buzău, Constanşa, Galaţi, Tulcea, Vrancea, Arges, Călăraşi,
Dâmboviţa, Giurgiu, Ialomiţa, Prahova, Teleorman, Bucarest, Ilfov, Dolj, Gorj,
Mehedinţi, Olt, Vâlcea, Arat, caras-Severin, Hunedoara i Timiş.
 |
| Mapa amb els districtes romanesos |
e. HONGRIA
- Dades
generals i una mica d’història
Hongria és un país situat a centre d’Europa sense costa.
Està situat a la plana panònica i les seves fronteres limiten amb Eslovàquia al
nord, amb Ucraïna i Romania a l’est, amb Sèrbia i Croàcia al el sud, amb
Eslovènia al sud-oest i amb Àustria a l’oest. Hongria pot dividir-se en tres
zones segons la seva geografia: el nord muntanyós (amb turons i muntanyes
baixes, la més elevada de les quals és el Kékes amb 1014 metres), la gran plana
a l’est del Danubi (l’Alföld) i la part occidental, també plana amb alguns turons
on destaca el llac Balaton i les muntanyes Bakony.
Té una superfície de 93030 Km2 i una població de
poc més de 10 milions d’habitants. La seva capital és Budapest amb una mica més
1,7 milions d’habitants; altres ciutats importants són Debrecen, Miskolc,
Szeged, Pécs i Györ.
 |
| Mapa físic d'Hongria |
Hongria va ser una potència fins la Primera Guerra Mundial,
quan la derrota la va portar a firma el Tractat de Trianon (1920) que va
suposar-li la pèrdua de més de dos terços del seu territori. A la Segona Guerra
Mundial va lluitar en el bàndol de l’Eix patint importants pèrdues materials i
humanes. Entre el 1947 i el 1989 Hongria va estar governada per un govern
comunista, va ser el centre d’atenció mundial per la Revolució del 1956 i per realitzar
la pionera obertura de la seva frontera amb Àustria al 1989, fet que va
accelerar el col·lapse del Bloc Comunista.
Des del 1989 Hongria és una república parlamentaria
democràtica i se’l considera un país desenvolupat. Actualment és membre de la
Unió Europea, l’OTAN, l’OCDE, el Grup de Visegránd i l’Acord Schengen. El seu
idioma oficial és l’hongarès, també conegut com a magiar, que pertany al grup ugrofinès
i a més a més és la llengua no indoeuropea amb més parlants a tota Europa.
- Organització
política
 |
| János Áder, President |
En l’actualitat, Hongria és defineix com una democràcia
liberal parlamentaria en la qual l’autoritat resideix en el poble i la pràctica
del govern es realitza dins del marc d’un estat de dret.
 |
| Viktor Orban, Primer Ministre |
El sistema polític hongarès actual va ser creat durant el
canvi del règim polític al 1989 segons el model de l’Alemany Federal. D’aquesta
manera el parlament hongarès era unicameral i cada quatre anys es celebrava
eleccions parlamentaries, on el poble podia votar, per renovar els seus 386
diputats segons un sistema mix: 176 escons son escollits en districtes
electorals individuals i 210 segons els vots aconseguits per les llistes
electorals dels partits. AL 2012, la nova Constitució va reduir el nombre de
diputats a 199 i va instituiir una tri d’una sola volta, no com abans que se’n
feien dues.
El parlament hongarès decideix les lleis i amb una majoria
de 2/3 pot modificar la constitució. EL president d’Hongria pot retornar les
lleis abans de la seva aplicació, o dirigir-se al tribunal Constitucional, que
pot eliminar una llei o par d’ella si considera que viola la constitució hongaresa.
-
Organització político-administrativa
 |
| Mapa de les 20 regions hongareses tradicionals |
A més a més, les capitals de cada comptat tenen el dret de ser
un comptat i son anomenades comptats urbans. A més a més de les capitals, hi ha
cinc ciutats que també tenen el títol de comptat urbans: Érd a Pest,
Dunaújváros a Fejér, Hódmezövásárhely a Csongrád, Nagykanizsa a Zala i Sopron a
Györ-Moson-Sopron.
 |
| Mapa dels anomenats comptats urbans; els 5 punts vermells son les ciutats que no son capitals de comptat però que si que son un comtat per si mateixes |
Al 1999 es van crear a Hongria 7 regions que pretenien ser
administratives i tenien la intensió de substituir la divisió administrativa
anterior del 20 comptats més els 23 comptats urbans. Aquestes regions que
agrupaven diferents comptats son:
- Hongria Septentrional: Borsod-Abaúj-Zemplén, Heves i Nógrád.
- Gran Plana Septentrional: Hajdú-Bihar, Jász-Nagykun-Szolnok i Szabolcs-Szatmár-Bereg.
- Gran Plana meridional: Bács-Kiskum, Békés i Csongrád.
- Hongria Central: Pest i la capital, Budapest.
- Transdanibi Ventral: Komárom-Esztergom, Fejér i Veszprém.
- Transdanubi Occidental: Györ-Moson-Sopron, Vas i Zala.
- Transdanubi meridional: Baranya, Somogy i Tolna.
 |
| Mapa de les regions creades al 1999 |
f. POLÒNIA
- Dades
generals i una mica d’història
 |
| Mapa físic de Polònia |
La superfície total de Polònia és de 312679 km2, situant-lo
en el seixanta-novè estat més extens del món, i el novè d’Europa. Polònia té
una població de més de 38 milions d’habitants, per tant el trenta-tresè país
més poblat del món. La seva capital i ciutat més poblada és Varsòvia, encara
que per molts polonesos son molt més importants Cracòvia, l’antiga capital, i
Posnania, la capital antiga dels polonesos, els avantpassats de Polònia. Les
altres ciutats grans son: Cracòvia, Breslavia, Lódź, Poznań, Dánzig (Gdansk),
Szczecin, Bydgoszcz, Lublin, Katowice, Bialystok, Toruń, Olsztyn i Rzesźow.
L’establiment de l’estat polonès va tenir lloc amb l’adopció
del cristianisme per el governant Miecislau I al 966, data en què l’estat
comprenia un territori similar a l’actual. Polònia es va convertir en el Regne
de Polònia el 1025 amb la dinastia Piast, i el 1569 es va consolidar la Unió de
Lublin amb el Gran Ducat de Lituània, que va formar la Confederació de Polònia
i Lituània. Aquesta Unió es va col·lapsar al 1795, i el territori va ser
dividit entre Prússia, Rússia i Àustria.
Polònia va recuperar la seva independència el 1918 desprès
de la Primera Guerra Mundial, però la va perdre durant l’ocupació de l’Alemany
nazi i la Unió Soviètica com a part del Pacte Ribbentrop-Mólotov durant la Segona
Guerra Mundial. Polònia va perdre més de 6 milions de ciutadans durant el
conflicte bèl·lic. Al 1944 va formar-se un govern provisional polonès, el qual,
desprès d’un període de conflictes, referèndums i eleccions, va aconseguir la
seva independència com a república soviètica, és a dir, com un estat satèl·lit
de la Unió Soviètica, provocant que la república de Polònia fos rebatejada com
a República popular de Polònia al 1952.
Durant les revolucions del 1989, el
govern marxista-leninista de Polònia es va col·lapsar i va ser derrocat, i des
de llavors Polònia és coneguda com una democràcia sota el nom de Tercera
república polonesa.
Actualment Polònia és un estat unitari i és membre de la Unió Europea, l’OTAN i l’OCDE, a més a més d’aconseguir una classificació molt alta en termes de desenvolupament humà.
La Constitució del 1997 defineix Polònia com una república
parlamentària basada en el semipresidencialisme, on hi ha un president com a
cap de l’estat.
Actualment Polònia és un estat unitari i és membre de la Unió Europea, l’OTAN i l’OCDE, a més a més d’aconseguir una classificació molt alta en termes de desenvolupament humà.
- Organització
política
 |
| Andrzej Dud, President |
El President de la república, que és el Cap de l’estat, és
escollit cada cinc anys per sufragi universal directe. Aquest nomena un Primer
Ministre, el cap del govern, que al seu temps tria els membres del govern. El
Primer Ministre i el seu Consell de Ministres han de ser aprovats per la Dieta,
el Parlament Polonès. L’actual President de Polònia és Andrzej Dud i la Primera
Ministre és Beata Maria Kusińska.
El poder legislatiu recau sobre un parlament bicameral
integrat per el Parlament, la càmera baixa de 460 membres, i el Senat, la càmera
alta de 100 membres. Els membres del Parlament s’elegeixen segons el mètode de
representació proporcional i el mètode d’Hondt. El Senat, per contra, s’elegeix
segons un mètode complex d’escrutini majoritari plurinominal, en que molts dels
candidats amb el suport més alt s’elegeixen en cadascuna de les
circumscripcions electorals. Amb l’excepció dels partits de les minories
ètniques, només els partits amb més del 5% dels vots nacionals tenen dret a
rebre escons al Parlament. El Senat i el Parlament, en sessió conjunta, es
coneixen com Assemblea Nacional i aquesta només es pot formar per tres raons:
quan un nou president presenta el seu jurament en començar el seu mandat, quan
es presenta una acusació o censura de la gestió del president davant del
tribunal estatal, i quan la incapacitat permanent del president per complir les
seves funcions és declarada.
 |
| Beata Maria Kusińska, Primera Ministra |
El tercer poder a Polònia és el poder judicial que és
independent dels altres dos. La branca judicial té un paper molt important en
la presa de decisions nacionals. Està integrada per la Suprema Cort de Polònia,
La Cort Suprema Administrativa de Polònia i el Tribunal de l’Estat. Amb l’aprovació
del Senat, el Parlament també designa l’ombudsman, conegut com el Comissionat
per a la Protecció dels Drets Civils, per un període de cinc anys.
-
Organització político-administrativa
Des de l’1 de gener del 1999, Polònia es divideix en tres
nivell d’unitats territorials: 16 voivodias o voivodats, 379 districtes i 2478
municipis; en diferents moment de la història de Polònia el numero de
voivodatos ha estat major o menor. S’ha de tenir en compte que les grans
ciutats solen tenir la condició de districte i municipi. Els voivodias son:
Pomerània, Warmia i Mazury, Podlàquia, Cuiàvia i Pomerània, Pomerània Occidental,
Gran Polònia, Masòvia, Lubusz, Łódź, Lublin, Santa Creu, Baixa Silèsia, Opole,
Silèsia, Petita Polònia i Subcarpàcia.
 |
| Mapa de la divisió per voivodias a Polònia |
2. Pes específic dels antics estats satèl·lit de la URSS en el marc de la Unió Europea
Hem vist, al llarg de les explicacions sobre la morfologia i evolució polítiques de cada estat integrant de la regió, que aquells països que fins l'última dècada del segle XX presentaven dependències de caire econòmic i polític amb la Unió Soviètica, a mesura que va anar avançant la primera dècada del segle XXI van començar a integrar-se a les estructures de poder internacionals històricament vinculades al món capitalista. Tant és així que, avui, els sis estats que ens ocupen formen part de l'OTAN i de la Unió Europea. Tanmateix, Romania i Bulgària no pertanyen a l'espai Schengen, i Eslovàquia és l'únic dels sis estats que pertany a l'Eurozona (vegeu una imatge força més explicativa aquí). Aquesta nova forma d'organització supraestatal a què ara pertany la regió sencera reclama una anàlisi comparativa d'algunes dades que permetin entendre les especificitats dels antics estats satèl·lits de la URSS en relació amb el que ara és el seu marc de referència comú: la Unió Europea.
Superfície, població i PIB. Aquestes dades són útils per fer una primera lectura estadística de la regió (fer clic sobre la imatge per ampliar-la)
a. Indicadors econòmics
Una primera interpretació que ens interessa, i que té a veure amb les desigualtats dins de la mateixa regió, és la de la disparitat estadística entre l'estat més ric de la regió, la República Txeca, que lidera la resta pel que fa a PIB per càpita, a l'ocupació o al pes de la indústria en l'economia; i l'estat més pobre, Bulgària, a les antípodes de l'estat txec en la majoria de paràmetres. Aquesta disparitat ha de ser tinguda en compte en cada lectura de les dades mitjanes de la regió, ja que l'homogeneïtat llueix per la seva absència en totes les taules comparatives. Només per acabar amb dos exemples, podem recordar que la diferència del PIB per càpita entre la República Txeca i Bulgària és de més de 14.000 dòlars, i que aquests mateixos estats es troben a una distància de gairebé 11 punts percentuals pel que fa a la importància del sector industrial en la seva economia.
Dit això, cal afegir que diversos estats presenten tendències estadístiques particulars no anàlogues a les dels seus veïns regionals, i que també afecten en alt grau la dada mitjana de la regió. És així en els casos d'Eslovàquia, un estat que, amb l'11,5% d'atur i un 26,4% d'atur juvenil, supera amb escreix la mitjana regional i la dada particular dels altres estats; o en el d'Honria, que, amb un 76% de deute públic respecte el PIB, es distancia molt de les dades de la resta d'estats de la regió. També la ja esmentada Bulgària, amb un 27% de deute públic, és lluny del 48,2% de mitjana; així com seu el dèficit del -5,8% destaca per sobre de les dades dels altres estats.
Econòmicament, la regió dels antics estats satèl·lit de la Unió Soviètica és relativament feble en comparació amb la resta d'Europa, quelcom que deduïm principalment de les xifres del Producte Interior Brut general i per càpita. El PIB europeu (amb la nostra regió inclosa) suma 17.649 trilions de dòlars, el que resulta en una mitjana de 630 bilions. La suma dels antics estats satèl·lit de la Unió Soviètica té un PIB de 2.365 trilions de dòlars, amb una mitjana de 394 bilions. Si això no fora prou explicatiu, només cal afegir que, sense la regió que ens ocupa, la mitjana del PIB europeu ascendiria fins a 695 bilions de dòlars. Si bé la República Txeca presenta un PIB per càpita pròxim al de la mitjana europea, la resta d'estats tenen dades marcadament més discretes en aquest aspecte, en què la mitjana europea i la regional es distancia en més de 10.000 dòlars per càpita.
D'altres indicadors, per la seva banda, ofereixen una lectura matisadament oposada de la diferència entre la Unió Europea i la present regió. L'atur, per exemple, tant en la seva indicació general com en la juvenil, és lleugerament inferior als antics estats satèl·lit de la URSS que al comú de la Unió, amb el paradigma txec i l'excepció eslovaca com a variables a tenir molt en compte en una anàlisi rigorosa de les dinàmiques regionals. També el pes relatiu de la indústria en el PIB mostra una Europa que, amb un registre cinc punts inferior al de la regió, confia en major mesura al sector terciari gran part de la seva riquesa. És cert que aquesta dada no indica un major desenvolupament ni un pes absolut més gran de la indústria en els estats de la regió que a la Unió, però sí que perfila una societat menys abocada al sector serveis i en què la labor industrial encara ocupa un terç de l'economia nacional.
També l'endeutament públic mostra una tendència diametralment oposada entre la Unió Europea i la regió d'antics estats satèl·lit, ja que, amb l'excepció d'Hongria, pròxima al 87% de deute públic europeu, la resta d'estats i la seva mitjana son a gairebé 40 punts percentuals de distància de la dada europea. Evidentment, ens trobem davant d'estats que, per les raons pròpies del seu desenvolupament econòmic històric, no han fet de l'emissió de deute públic un mecanisme central de les seves estratègies político-econòmiques d'activació econòmica. D'altra banda, les dades sobre el dèficit harmonitzen aquesta disparitat que hem anat veient entre la nostra regió i la Unió Europea, ja que aquest es troba en tots dos casos en situació de -3%, encara que a Bulgària sigui del -5,8% i a Romania amb prou feines arribi al -1,4%. De totes formes, les economies de la regió pateixen un dèficit acusat que, en el marc de la crisi econòmica del deute i del mercat, és una tendència no regional, sinó continental.
b. Indicadors socials
Tal com ja hem fet abans, recomanem fer clic sobre la imatge de l'esquerra per comprovar tranquil·lament totes les dades a què es farà referència en aquesta exposició. Hi podem veure informació sobre la densitat de població, l'esperança de vida i el creixement demogràfic, o l'índex de desenvolupament humà. Aquests paràmetres poden completar el perfil esbossat per les dades bàsiques i els indicadors econòmics, i conèixer millor les particularitats de la regió.
En primer lloc, cal destacar de nou la disparitat estadística dins de la mateixa regió, i ens servirem també de la República Txeca i de Bulgària per exemplificar-la: la densitat de població de Bulgària, 66,2 habitants per kilòmetre quadrat, no arriba a la meitat de la dada txeca; la seva esperança de vida, 73,1 anys, és quatre anys inferior a la de la República Txeca; i la seva taxa de creixement demogràfic, -6, és fins a 8 punts inferior a l'anàloga de l'estat txec. Cal recordar que aquestes divergències dins de la suma de la regió apunten a la limitació explicativa de les dades mitjanes, incapaces de respondre a la calidoscòpica diversitat entre cada estat.
La densitat de població de la regió és lleugerament més baixa que la mitjana europea, però aquesta dada està molt condicionada pel caràcter altament dispers de la població romanesa i búlgara, ja que Hongria i Eslovàquia tenen dades similars a la mitjana europea, i els estats txec i polonès superen en més de deu punts els 115,8 habitants per kilòmetre quadrat de la Unió. És per això que no podem caracteritzar tota la població dels antics estats satèl·lits com a dispersa, i només podem afirmar que existeix una correlació entre els estats amb una densitat poblacional més baixa i els que presenten dades econòmiques més discretes.
En l'esperança de vida i l'índex de desenvolupament humà podem veure clarament, tal vegada amb l'única excepció de la República Txeca, que la distància social entre la regió i la Unió és gran. L'esperança de vida mitjana de la Unió és gairebé 4 anys superior a la de la mitjana regional, i més de cinc anys superior a la de Romania i Bulgària, cuers europeus en aquest indicador. Igualment, la mitjana europea presenta un ÍDH cinc punts superior al de la mitjana regional, a gairebé un 0,1 percent sobre 1 superior al dels estats romanès i búlgar. Els indicadors socials vénen a confirmar, sempre amb determinats matisos, que els estats integrants de la nostra regió objecte d'estudi gaudeixen d'un nivell de vida relativament més baix al de la Unió Europea.
La densitat de població de la regió és lleugerament més baixa que la mitjana europea, però aquesta dada està molt condicionada pel caràcter altament dispers de la població romanesa i búlgara, ja que Hongria i Eslovàquia tenen dades similars a la mitjana europea, i els estats txec i polonès superen en més de deu punts els 115,8 habitants per kilòmetre quadrat de la Unió. És per això que no podem caracteritzar tota la població dels antics estats satèl·lits com a dispersa, i només podem afirmar que existeix una correlació entre els estats amb una densitat poblacional més baixa i els que presenten dades econòmiques més discretes.
En l'esperança de vida i l'índex de desenvolupament humà podem veure clarament, tal vegada amb l'única excepció de la República Txeca, que la distància social entre la regió i la Unió és gran. L'esperança de vida mitjana de la Unió és gairebé 4 anys superior a la de la mitjana regional, i més de cinc anys superior a la de Romania i Bulgària, cuers europeus en aquest indicador. Igualment, la mitjana europea presenta un ÍDH cinc punts superior al de la mitjana regional, a gairebé un 0,1 percent sobre 1 superior al dels estats romanès i búlgar. Els indicadors socials vénen a confirmar, sempre amb determinats matisos, que els estats integrants de la nostra regió objecte d'estudi gaudeixen d'un nivell de vida relativament més baix al de la Unió Europea.
Per acabar, en les homogènies dades de fertilitat i les dispars dades de creixement demogràfic podem trobar una clau interpretativa de la regió: amb una taxa de fertilitat similar, la població txeca creix unes dècimes per sobre del 2,2 europeu mentre que la búlgara es veu reduïda en 6 punts, o la polonesa es manté gairebé estable. Aquesta variabilitat en el creixement demogràfic ha de ser relacionada amb la mobilitat de la població, i la capacitat de cada estat d'atreure població migrant enlloc de ser-ne un focus emissor. A la dreta, el gràfic il·lustra una taxa de migració neta mitjana del -0,02, gairebé zero, però unes diferències entre els estats membres de la regió que, vistes de forma correlativa a les dades de creixement poblacional, permeten entendre les dinàmiques migratòries de cada estat. És molt destacable el caràcter receptor de migrants de la República Txeca, similar al de la Unió Europea, que contribueix a la seva taxa de creixement demogràfic del 2,5. Alhora, un altre estat receptor net de migrants com Hongria, per la seva banda, no en té prou per equilibrar el seu descens demogràfic del -2,9. La matisada estabilitat de Polònia i Eslovàquia, amb indicadors pròxims al zero, contrasta al seu torn amb la taxa migratòria negativa de Romania i Bulgària, i el seu anàleg indicador de descens demogràfic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario