Rzeczpospolita Polksa – República de Polònia
Monografia regional
Índex de matèries
- Polònia, els antics estats satèl·lit de la urss, i la Unió Europea
- Introducció i justificació del marc regional
- Superfície, població, densitat i pib. Primers indicadors comparatius
- Indicadors econòmics comparatius
- Indicadors socials comparatius
- Perfil polític i administratiu de la República de Polònia
- Síntesi de la història política polonesa
- Organització política actual
- Administració territorial
- Distribució i dinàmiques demogràfiques, i migracions
- Perfil de la població polonesa
- Principals tendències migratòries
- Activitat econòmica
- Principals tendències econòmiques
- Principals sectors econòmics i socis comercials
- El riu Vístula, una gran xarxa comercial i de comunicacions d’Europa
- Bibliografia
- Annex d’imatges
- Polònia, els antics estats satèl·lit de la URSS, i la Unió Europea
 |
| Fig. 1. La regió dels antics estats satèl·lit de la URSS |
La regió que
emmarca en aquesta exposició la República de Polònia ha de ser justificada i
ben caracteritzada com allò que volem que sigui, una eina d’anàlisi geogràfica
que permeti i condicioni la presentació de l’estat en què ens centrem sota els
paràmetres de la claredat i l’eficiència de què la creiem dotada. L’agrupació
de Polònia amb estats com la República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Romania i
Bulgària no pot respondre a criteris físics, ja que ni en orografia, ni en
hidrografia, ni en climatologia coincideixen tots ells. És més, les diferències
que podem trobar entre la Polònia bàltica i la conca búlgara-romanesa del
Danubi no fan més que explicitar que la unió regional d’aquesta franja de terra
latitudinal entre el nord-est i el sud-est d’Europa ha de respondre a altres
qüestions. Com pot deduir-se del mateix títol, allò que unifica la regió i que
la fa susceptible d’una –fràgil– anàlisi de vocació unitària és la història
recent compartida. No és en els segles xviii
i xix, els dels grans imperis, que
Varsòvia, Budapest i Sofia poden ser considerades integrants de cap mena
d’unitat regional, car presenten unes tradicions històriques, ètniques i
culturals tan diverses que és sols a la fi de l’experiència compartida de la
Segona Guerra Mundial i amb l’adveniment de les repúbliques populars de dependència
russo-soviètica que és possible entendre aquest eix clau a la dreta del teló
d’acer com una unitat d’anàlisi.
Així doncs, i
tenint present que, arran del col·lapse de la Unió Soviètica, aquestes
repúbliques s’han aproximat tant als ordres geopolítics de l’Europa de l’oest i
dels Estats Units que ja totes sis estats formen part de la Unió Europea i de
l’otan; amb totes aquestes
consideracions fetes, podem començar a desplegar la significació específicament
polonesa d’aquesta regió.
 |
Fig. 2. Procés d'integració de la regió als organismes
internacionals occidentals
|
1.2. Superfície, població,
densitat i pib. Primers indicadors
comparatius
La República de Polònia té una superfície de 312,7 km2,
és a dir, un 35,4% de l’extensió total de la regió d’antics estats satèl·lit de
la urss, xifrada en 883 km2.
La seva població suma 38,5 milions d’habitants respecte els 91,1 que habiten en
els sis estats de la regió (Fig. 3). Quant a població, per tant, Polònia presenta
el 42,2 % de la població total de la regió. Si comparem les dades que hem
obtingut fins aquí amb les de la Unió Europea trobem que Polònia té el 7,2 % de
la superfície total de la Unió Europea, i el 7,5 % de la població. Així, la
densitat de població existent entre Polònia i la Unió Europea en el seu conjunt
presenta índexs similars: la densitat polonesa és de 123 habitants per km2,
mentre que l’europea és de 115,8. En comparació amb la regió, tot essent
l’estat més gran i el més poblat, presenta també una densitat poblacional
superior, ja que la mitjana dels estats de la regió té una densitat de població
de 104,3 habitants per km2. Polònia és un estat de dimensions i
població similars a Espanya, i per això té un pes específic semblant en els
òrgans decisoris de la Unió. Per posar un exemple, a Espanya corresponen 54
escons del Parlament Europeu, i a Polònia, 51.
 |
| Fig. 3. Superfície, població i PIB, primeres dades comparatives |
Pel que fa al pib, el
de la República de Polònia ascendeix a 1.050.201 bilions de dòlars, tot essent
el més elevat de la regió i suposant el 44,4 % del pib total de la regió (Fig. 3), així com el 5,7 % del pib europeu. Com hem anat veient, el pes
de Polònia dins la regió d’antics estats satèl·lit de la Unió Soviètica és molt
gran, però proporcional a les seves dimensions i població. Tanmateix, en
comparar l’estat amb el gruix de la Unió Europea, allò que en funció de la
població (7,5 %) i de la superfície (7,2 %) podia ser estable i també
proporcional, llangueix en presentar el primer indicador econòmic (5,7 %). No
podem dubtar en cap moment que, en comparar Polònia amb estats com Eslovàquia o
Romania, parlem d’una riquesa proporcionalment més gran, però que, en
comparar-la amb tota la Unió, per força hem de concloure que ens trobem davant
d’un dels germans pobres d’Europa.
 |
| Fig. 4. PIB per càpita polonès, regional i europeu |
 |
| Fig. 5. ÍDH (Índex de desenvolupament humà) polonès, regional i europeu |
1.3. Indicadors
econòmics comparatius
No podem
imaginar la regió que ens ocupa com un espai de dues o tres velocitats, en què
uns estats són molt pròspers i uns altres mostren severes dificultats; per
contra, hem d’imaginar la regió com una escala de sis graons en què, tot i dins
d’una certa estabilitat, hi ha diferències graduals entre l’estat més ric i
pròsper, i el més pobre. Polònia, en aquesta escala econòmica, acostuma a
ocupar la segona posició, sempre per darrere de la República Txeca, que en una
anàlisi relativa presenta uns índexs econòmics més tranquil·litzadors que; a vegades
en pugna amb Hongria i Eslovàquia; però sempre per davant de Romania i
Bulgària, que en aquest ordre acostumen a emmotllar-se en totes les anàlisis
comparatives (Fig. 6).
 |
| Fig. 6. Dades econòmiques comparatives |
El deute
públic de la República de Polònia és del 50,4 % del seu pib, el que la situa, en sintonia amb la resta d’estats de
la regió, en un índex força allunyat de la mitjana europea, que es troba en el
86 % del pib. L’índex regional és
del 48,2 %, i això indica fins a quin punt els antics estats satèl·lit de la
Unió Soviètica han tingut menys necessitat que el gruix d’Europa occidental de
recórrer a l’emissió de deute públic per finançar-se, en part gràcies a la
inversió estrangera i als fons de cohesió arribats a la regió, i també a
Polònia, arran de la seva entrada a la Unió Europea. Pel que fa al dèficit
polonès, aquest és negatiu en una suma del 3,3 % del pib, molt pròxim a les dades europea i regional, que són del
3 %. Per entendre la dada, pot ser útil
prendre la referència espanyola, que és del 3,12 % durant el tercer trimestre
del 2015, i així comprendre que aquestes xifres de decreixement econòmic
segueixen essent preocupants i tenint un impacte negatiu sobre l’economia.
El salari
mitjà a Polònia és de 7.617 € l’any, molt per sota de la mitjana europea, que
es troba en 17.671 €. En comparació amb la seva regió, no obstant, aquesta
xifra és lleugerament superior a la mitjana, que es troba en 7.098 € l’any.
L’atur a aquesta regió del centre-est d’Europa no és excessivament elevat,
excepte en el cas eslovè, que supera amb escreix la mitjana europea, situada en
el 9,9 %. Polònia té en l’actualitat un percentatge d’atur sobre la població
activa del 7,5 %, per sota del 8 % de la mitjana regional. En el cas de l’atur
juvenil, no obstant, la situació s’inverteix, i Polònia presenta un percentatge
del 20,9 %, quatre dècimes superior al de la mitjana de la regió. Tot i això,
la dada segueix sent inferior a la mitjana europea, situada en el 22,7 %.
L’economia submergida i l’emigració de la població jove són els principals
factors que permeten entendre aquestes dades comparatives respecte la regió i
la Unió.
Per acabar,
farem referència al pes de la indústria en relació al pib, que pot dibuixar una imatge del desenvolupament del
model productiu de Polònia, tot tenint en compte que la mitjana europea es
troba en un 25,6 % per causa de l’augment del pes específic del sector serveis.
A Polònia la xifra s’eleva fins al 32,6 %, per sobre de la de la regió, que és
del 31,7 %. El model productiu dels antics estats satèl·lit de la Unió Soviètica
encara no és el mateix que el d’Europa occidental o del nord, i la indústria
segueix tenint-hi un paper preponderant, de gairebé un terç de l’activitat
econòmica, perquè el sector terciari i quaternari no han tingut l’efervescent
ascens que sí que trobem a la majoria de la resta d’estats de la Unió Europea.
1.4. Indicadors socials comparatius
Per acabar
d’esbossar les relacions de proximitat o divergència socioeconòmiques de la
República de Polònia i la regió en què l’englobem, a més de tenir sempre en compte
les dades mitjanes europees; ara farem referència a uns quants paràmetres de
tall social (Fig. 7). El primer és l’esperança de vida, que en el cas polonès
és de 76,4 anys, més de dos anys menys que la mitjana europea, però més d’un
any més que la mitjana regional. En aquest cas, l’equidistància a la baixa de
Polònia entre les mitjanes de la Unió i de la regió mostra, de nou, la complexa
condició de la república, que és considerablement més pròspera que els estats
més pobres del centre-est d’Europa, però força més pobra que els estats més
rics d’Europa.
 |
| Fig. 7. Dades socials comparatives |
La taxa de
fertilitat polonesa és una dada sorprenent, però que és molt il·lustrativa de
la situació de Polònia en el món. Es tracta de la xifra més baixa de la regió,
amb un 1,3 ‰. La mitjana regional és de l’1,41 ‰, i l’europea de l’1,58 ‰, i
diem que és una dada sorprenent perquè Polònia és l’estat en què més persones
es consideren catòliques i practicants de la religió catòlica, sovint vinculada
amb un nombre de fills per dona elevat. No obstant, l’índex polonès és similar
al dels altres estats catòlics del sud d’Europa, i deixa entreveure com
l’increment de la prosperitat econòmica arran de l’entrada a la Unió Europea,
però la nul·la gestió estatal del foment de la natalitat, sumats a l’actual
situació de precarietat i convulsió econòmiques, són factors clau per entendre
la davallada de la taxa de fertilitat. La mortalitat infantil, per la seva
banda, és del 5,2 ‰, mentre que la dada mitjana europea és del 4 ‰. En aquest
aspecte, Polònia es troba en la franja inferior de les graduals taxes estatals
d’Europa, juntament amb la resta d’antics estats satèl·lit de la urss.
Per altra
banda, la taxa de creixement demogràfic polonesa és molt pròxima a zero, i
actualment se situa en el -0,3 ‰, una xifra que no podem deixar de vincular a
una altra taxa, la taxa de migracions neta, en què Polònia també decreix un
-0,47 ‰, tot constituint-se així en un estat emissor de migrants,
majoritàriament a altres estats de la Unió Europea, i amb un perfil d’ample
espectre, tant de professionals formats com de famílies sense formació, amb
tendències a l’alça del primer grup i a la baixa del segon. La regió en què
englobem Polònia està formada per un únic estat globalment receptor de
migrants, que és la República Txeca; dos que basculen en l’estabilitat,
Eslovàquia i Polònia; i tres que són majoritàriament emissors de població
migrant.
2. Perfil polític i
administratiu de la República de Polònia
 |
| Fig. 8. Evolució històrica de la Mancomunitat de Polònia i Lituània |
Un breu resum de la història de Polònia ha de començar per la
sedentarització dels pobles eslaus a la regió, tot formant importants nuclis
poblacionals al llarg de la façana bàltica i a l’entorn dels rius Oder i
Vístula, i unificant-se en el ducat de Polònia sota la dinastia Piast. La
conversió al catolicisme del duc Mieszko I l’any 966, i la formació del regne
de Polònia en un territori similar a l’actual per part de Bolesław I el Valent
són les dades més destacades de la Polònia medieval. La regió coneix el seu
màxim esplendor amb la formació de la Mancomunitat de Polònia i Lituània l’any
1569, arran dels intensos llaços matrimonials que unien el Regne de Polònia amb
el Gran Ducat de Lituània (Fig. 8).
Després de la Pau de Westfàlia, l’any 1648, la Mancomunitat comença
a patir un fort declivi cultural i polític marcat, sobretot, per les incessants
inestabilitats i febleses de la Corona i per les guerres constants amb els
tsars de Rússia, amb l’Imperi Otomà, i amb la puixant força prussiana. La
Mancomunitat de Polònia i Lituània va quedar desfeta entre el 1772 i el 1795,
quan els regnes de Prússia, Àustria i Rússia van eliminar per complet qualsevol
sobirania polonesa i lituana. El Congrés de Viena de 1815 va ratificar la
partició després de les guerres napoleòniques, i va mantenir ofegades les
esperances nacionalistes de Polònia, cada cop més impregnades del militarisme
romàntic propi de l’època. Tot i revoltar-se diverses vegades contra els poders
imperials, els polonesos no van assolir la seva independència fins després de
la Primera Guerra Mundial, en el marc de la Conferència de Pau de París i el
Tractat de Versalles de 1919. Polònia va esdevenir per primera vegada una
república sobirana, tot i que les grans potències van assegurar-se que la seva
funció geogràfica fos la mera partició d’Alemanya i el distanciament dels pols
de Moscou i Berlín. Durant la segona meitat del segle xix i la primera meitat del xx
un gran nombre de polonesos van emigrar arreu d’Europa i dels Estats Units, a
la recerca de la prosperitat que les turbulències del vell continent no
semblaven assegurar mai.
 |
| Fig. 9. Establiment de les fronteres actuals, 1945-1951 |
La segona meitat del segle xx
està marcada per l’ocupació alemanya durant la Segona Guerra Mundial, el
genocidi comès en sòl polonès per part del règim nazi, i l’apropiació d’una
gran franja de territori oriental per part de la Unió Soviètica, que establia
les fronteres actuals de Polònia (Fig. 9). Entre 1946 i 1947, el soviètic Partit
Obrer Unificat Polonès (pzpr) pren
el control del govern de l’estat a través d’un polèmic referèndum i d’unes no
menys polèmiques eleccions, i constitueix la República Popular de Polònia.
Aquest estat ingressa al comecon i
conforma també el Pacte de Varsòvia, les organitzacions internacionals
econòmica i militar del bloc comunista; i la República de Polònia actual no
naixerà fins les eleccions de 1989, en què després d’una llarga història de
protestes liderades pels joves i per l’Església catòlica, el pzpr és desbancat del govern en el marc
del col·lapse de la Unió Soviètica, de la mà del sindicat catòlic Solidarność i dels ja esmentats Tadeusz Mazowiecki i Lech Wałęsa, els primers
President i Primer Ministre.
2.2. Organització política
actual
Polònia és una
república parlamentària semipresidencialista i moderadament descentralitzada. El President
de la república, que és el Cap de l’estat, és escollit cada cinc anys per sufragi
universal directe. Aquest nomena un Primer Ministre, el cap del govern, que al
seu temps tria els membres del govern. El Primer Ministre i el seu Consell de
Ministres han de ser aprovats per les dues cambres del Parlament Polonès.
L’actual President de Polònia és Andrzej Sebastian Duda i la Primera Ministra
és Beata Maria Szydło.
El poder legislatiu recau sobre les
dues cambres, formades pel Sejm, la cambra baixa, de 460 membres; i el Senat,
la cambra alta, de 100 membres. Els membres del Sejm s’elegeixen per
sufragi universal directe amb llistes obertes, tot usant el mètode de
representació proporcional d’Hont en funció del districte electoral
corresponent. Hi ha 41 districtes electorals que subdivideixen els voivodinats
per a fins únicament electorals, i cadascun proporciona un nombre variable de
diputats electes. Les llistes que concorren a les eleccions han de superar el
llindar del 5% dels vots a tot l’estat per poder accedir a representació
parlamentària. No obstant, els partits que representen a minories ètniques
estan exempts del compliment d’aquesta norma. Els senadors del Senat es
trien per sufragi universal directe, en què cada circumscripció electoral tria
un nombre determinat de senadors per mitjà d’un vot singular.
El Senat i el Sejm,
en sessió conjunta, es coneixenen com a ‘Assemblea Nacional’, i aquesta només
es pot formar per tres raons: quan un nou president presenta el seu jurament en
començar el seu mandat, quan es presenta una acusació o censura de la gestió
del president davant del tribunal estatal, i quan la incapacitat permanent del
president per complir les seves funcions és declarada.
El Senat revisa i esmena les
lleis del Sejm, així com els pressupostos, i té l’autoritat de concedir
al president de la República el permís per convocar referèndums sobre qüestions
d’interès d’abast estatal. A més, és l’òrgan encarregat dels nomenaments dels
alts funcionaris financers, judicials i de telecomunicacions. D’altra banda, té
el mandat de vetllar pel desplegament de la legislació de la Unió Europea a
Polònia. Per la seva banda, el Sejm supervisa l’acció executiva,
aprova les lleis i els pressupostos de l’Estat, i s’organitza en comitès
legislatius. Amb l’aprovació del Senat, el Parlament també designa l’ombudsman,
conegut com el Comissionat per a la Protecció dels Drets Civils, per un període
de cinc anys.
El poder judicial polonès és
declarat independent per la Constitució de la República. La branca judicial té
un paper molt important en la presa de decisions nacionals. Està integrada per
la Suprema Cort de Polònia, La Cort Suprema Administrativa de Polònia i el
Tribunal de l’Estat. Actualment la independència del poder judicial a Polònia és
posada en dubte per la comunitat internacional, que qüestiona els mètodes de
designació dels alts funcionaris de l’entramat jurídic, així com la imbricació
patent entre aquest poder i l’executiu.
2.3. Administració territorial
 |
| Fig. 10. Voivodinats de Polònia |
 |
| Fig. 11. Powiaty de Polònia |
La divisió administrativa de Polònia
respon a tres nivells de subdivisió: 16 voivodinats, que poden ser traduïts per
províncies i que responen a criteris històrics i culturals (Fig. 10); 379 powiats,
o comtats, a més de 65 ciutats amb estatus de powiat (Fig. 11); i 2.479 gminas,
que traduïm per municipalies. Aquesta estructura és així des de l’última
reforma de 1998, sota el govern demòcrata-cristià de Jerzy Buzek. Des de 1975 i
fins el 1998, tant durant la República Popular com durant la primera dècada de
la República actual, existien a Polònia 49 voivodinats més petits, però cap powiat.
Aquesta administració anterior estava organitzada sota criteris racionalistes
propis de l’arbitri del Partit Obrer Unificat Polonès (pzpr), i va ser substituïda per una morfologia més escaient
segons principis històrics, principalment a causa de l’alteració fronterera
arrossegada encara des d’abans de la Segona Guerra Mundial, en què
principalment les regions de Pomerània i Silèsia van ser annexionades
d’Alemanya. Tanmateix, hi ha voivodinats que, fins i tot després de la reforma,
no corresponen als límits territorials històrics de les regions poloneses. Per
exemple, la meitat del voivodinat de Silèsia comprèn territoris històricament
vinculats a la Petita Polònia, i Pomerània es troba dividida en tres
voivodinats, tot i que aquests mantenen el nom de la regió de passat prussià.
L’autoritat política dels
voivodinats és compartida entre un governador elegit pel govern central, el wojewoda
o voivode; així com per una assemblea electa anomenada sejmik,
i un executiu triat per aquesta. El cap de l’executiu regional s’anomena marszałek.
Els powiats, al seu torn, concentren l’autoritat política en un consell
electe presidit per un starosta. En el cas de les ciutats amb estatus de
powiat, en canvi, aquesta funció l’acompleixen els consells i els
executius del gmina corresponent. Aquests són presidits per un batlle
triat per sufragi universal directe, i un executiu format de forma indirecta
segons els resultats de les eleccions locals. En aquestes eleccions, els
polonesos trien de forma conjunta els seus representants polítics als
voivodinats, als powiats i als gminas.
3. Distribució i dinàmiques demogràfiques, i migracions
3.1. Perfil de la població polonesa
Ja hem vist que
Polònia és l’estat més poblat del centre-est d’Europa, amb uns 38 milions
d’habitants, però cal advertir una regressió demogràfica que ja fa més d’una
dècada que dura. Entre el 2006 i el 2015, la República de Polònia ha perdut
151.441 habitants, passant de tenir 38.157.055 habitants dos anys abans de
l’esclat de la crisi econòmica, per tenir-ne 38.005.614 a la sortida de la
recessió. El creixement vegetatiu polonès anual es manté estable en el -0,3 ‰
(Fig. 12 i 13). La baixa taxa de natalitat, de 10
naixements per cada mil habitants; la mortalitat superior a la mitjana europea,
de 9,9 per cada mil habitants; el baix índex de fertilitat, d’1,27 fills per
dona; i la curta esperança de vida, de 75 anys, són factors clau per aquest
decreixement poblacional. Encara cal, però, fer referència a l’impacte de
l’emigració en aquestes dades.
 |
Fig. 12. Davallada poblacional polonesa
|
 |
| Fig. 13. Creixement vegetatiu europeu, en la subdivisió regional |
La població
polonesa estava històricament composta per diversos grups ètnics minoritaris,
des dels propis polonesos fins als prussians, passant per silesians, txecs,
eslaus orientals i caixubis. No obstant, arran del constant rearranjament
fronterer i a les deportacions forçoses perpetrades per alemanys i russos entre
el 1939 i el 1946, la població va esdevenir una de les més homogènies d’Europa,
un estat format per polonesos parlants de polonès en un 97 %. Silesians i
caixubis representen sols l’1,1 % i el 0,04 %. Un 91 % dels polonesos es
declara catòlic, un 5 % es considera ateu, i un 1 %, ortodox.
 |
| Fig. 14. Densitat de població europea sota el paràmetre regional |
Pel que fa a la
distribució de la població sobre el territori, podem identificar tres grans
tendències en les acumulacions demogràfiques (Fig. 14): solen ocórrer en els
territoris del sud, a l’entorn de Katowice i Wrocław, capitals
històriques de Silèsia, on trobem una gran concentració d’activitat econòmica,
i de Cracòvia; o bé a les importants ciutats del centre, Varsòvia, Poznań i
Łódź. El nord bàltic presenta una densitat de població molt inferior, a
excepció de l’entorn de Gdańsk, que
concentra el comerç marítim de la República. Així mateix, és en aquestes zones
esmentades en què la població augmenta, mentre que les regions rurals queden
progressivament deshabitades en favor de la regió metropolitana més propera.
3.2. Principals tendències migratòries
La història
política de l’actual República de Polònia és molt rellevant pel que fa al
sentit de les migracions dels polonesos arreu del món. La immigració polonesa
als Estats Units és un cas que exemplifica perfectament aquesta relació: els
les grans onades migratòries de Polònia es donaren durant la segona meitat del
segle xix, després de la Segona
Guerra Mundial, i entre 1989 i l’actualitat. Avui hi ha fins a 10 milions
d’estadunidencs d’ascendència polonesa, i la majoria correspon a la primera
onada, quan els tres grans imperis del centre i l’est d’Europa, Prússia,
Àustria i Rússia, van repartir-se el territori entre el Bàltic i els càrpats.
Aquest grup migratori el constituïren gairebé exclusivament pagesos sense
propietats agrícoles, que van veure la seva mera subsistència en risc sota el
control dels estats ocupants. Després de la Primera Guerra Mundial, no obstant,
la legislació supremacista i anti-eslàvica dels Estats Units va aturar les
grans migracions, que van reprendre’s arran del massiu cost humà que la Segona
Guerra Mundial tingué per a Polònia, tan pel que fa a devastació material com
pel que fa a deportacions i moviments forçosos de població. La tercera onada
migratòria, fruit del col·lapse del bloc comunista, va ser molt menys notòria a
l’altra banda de l’Atlàntic, i va concentrar-se als estats europeus.
 |
Fig. 15. Taxa de migracions neta, sota els
paràmetres regionals
|
La situació
actual de Polònia és de clara tendència a l’emigració (Fig. 15 i 16), però el
volum de les persones en moviment té un abans i un després en l’entrada de la
república a la Unió Europea. Durant l’any 2013, 275.000 persones van marxar de
Polònia, i el perfil del migrant exterior mitjà és el d’una dona jove –entre 25
i 35 anys– amb un alt nivell d’estudis, que abandona les zones urbanes
poloneses de camí a països propers i pròspers com Alemanya i Àustria, i, en
menor mesura, França i Itàlia. L’any 1999, deu anys després de la caiguda del
mur de Berlín, fins a 80.000 polonesos van emigrar a Alemanya, i aquesta xifra
no ha fet més que créixer amb els anys. La immigració és un fenomen realment
escàs a Polònia, però va marcar un fort repunt entre el 2008 i el 2010, quan la
crisi econòmica esclatà arreu d’Europa. La població immigrada que resideix a
Polònia prové majoritàriament d’Alemanya, Ucraïna i Rússia.
 |
| Fig. 16. Taxa migratòria neta, en comparació amb les dades de la regió i la UE |
4. Activitat econòmica
4.1. Principals tendències econòmiques
És insensat fer
qualsevol referència a l’economia d’un antic estat satèl·lit de la Unió
Soviètica, o, pel que fa al cas, de qualsevol república popular, sense entendre
fins a quin punt altera els paradigmes econòmics el trànsit entre una república
socialista i una democràcia liberal. Aquest procés va començar a Polònia el
1989, amb les primeres eleccions no controlades pel Partit Obrer Unificat
Polonès, i es fa difícil de dir si avui dia ha culminat, encara que la
República de Polònia va complir, ja durant la primera meitat del segle xxi, amb tots els estàndards i requisits
per ser un estat membre de la Unió Europea. Això es deu al gran esglaó existent
entre els estats d’Europa occidental, sigui meridional o septentrional,
catòlica o protestant, i els antics estats membres de la urss de què Polònia forma part. És un
decalatge que ja hem mirat de mostrar a través dels diversos indicadors
econòmics i socials, i que condiciona de cap a cap el potencial desenvolupament
de Polònia i la seva prosperitat.
A partir de 1989,
un sistema autoritari-paternalista va haver de ser substituït per una
democràcia multipartidista amb una economia de mercat que no només havia de
tolerar, sinó encoratjar la inversió privada i l’emprenedoria. Durant la
República Popular es va desenvolupar una forma de política estatalista que
monopolitzava els ingressos de tots els sectors, així com també les inversions
pel que fa a serveis públics. Aquest sistema polític i econòmic, no obstant,
mantenia uns percentatges d’inversió en els serveis públics iguals o superiors
als que durant la segona meitat del segle xx
van fer-se a Europa occidental. Entre 1989 i 1991, Polònia va emprendre
accelerades mesures de liberalització del mercat i de privatització d’empreses,
la qual cosa va provocar una forta recessió. L’atur va ser un fenomen
d’importància creixent, acompanyat d’índexs accentuats de pobresa i
desigualtat. Les reformes dutes a terme van acabar amb els monopolis de l’Estat
i van introduir l’educació i l’atenció mèdica privades, i el paper de l’Estat
en el benestar social va passar ràpidament d’estar obligatòriament garantit a
dependre dels ingressos obtinguts amb impostos específics per alimentar la
inversió pública. Alguns analistes han qualificat aquest període de «process of
welfare state residualization» (Ferge, 2001: 144).
Les grans
institucions bancàries internacionals, com l’fmi
i el Banc Mundial, van pressionar amb força la República de Polònia, així com a
la resta d’estats de la regió, perquè executessin mesures de retallada del
pressupost públic per fomentar l’economia de mercat i reduir les diferències
entre les dues europes. Una conseqüència palpable d'aquesta influència va ser
la flexibilització del mercat de treball, és a dir, la major facilitat per
acomiadar treballadors, tot provocant grans pressions internes en el sentit
contrari, aferrades aquestes a les estructures de benestar social preexistents.
L'entrada a la
Unió Europea va aportar grans fluxos de capital en direcció oest-est en forma
de fons de solidaritat, i les reformes liberalitzadores no es van aturar, ara
comandades per les elits polítiques de la Unió Europea. La recuperació
econòmica es va accelerar a tots els estats a mesura que s'integraven a la unió
supraestatal. La Seguretat Social polonesa és gestionada de forma contributiva,
com succeeix a la majoria d'estats d'Europa occidental, enlloc de ser inclosa
en el finançament pressupostari. Actualment, els serveis públics són finançats
de forma público-privada, i el procés de liberalització ha fet que la cobertura
pública s'hagi vist reduïda any a any. El mercat laboral, per la seva banda, ha
condensat un gran nombre de reformes que n'han alterat el rostre
significativament. En primer lloc, però, cal recordar que la pensió d'atur és
universal. A banda, la flexibilització en els acomiadaments ha deixat un sector
laboral, tradicionalment cohesionat i protegit, afeblit en les seves
possibilitats de treballar i no caure per sota del llindar de pobresa.
En l’informe
del Banc Mundial (2016) fet durant el darrer trimestre del 2015, aquest
organisme elogia el paper creixent de Polònia en l’economia europea, el seu
sostingut creixement econòmic del 3,4 % tant el 2014 com el 2015, i el seu
foment del consum intern. Així mateix, també destaca la fortalesa del sistema
bancari polonès, i assegura que aquestes condicions són les idònies perquè
Polònia assoleixi a mitjà termini uns nivells de riquesa homòlegs als de la
Unió.
4.2. Principals sectors econòmics i socis comercials
Polònia és el
26è estat més exportador del món. L’any 2013, les exportacions poloneses van
facturar 193 mil milions de dòlars, i les importacions 203 mil milions,
provocant una balança comercial negativa per un valor de 10 mil milions de
dòlars, una situació sostinguda en el temps però compartida no tan sols amb els
estats més pobres de la regió i de la Unió, sinó també amb d’altres com el
Regne Unit. Les exportacions que generen més riquesa són les pròpies dels
sectors automobilístic, electrònic, metal·lúrgic i farmacèutic. Podem destacar
que les parts de vehicles concentren el 5,2 % del total d’exportacions, els
cotxes el 2,9 % i els reproductors de vídeo el 2 % (Fig. 17). Pel que fa a les
importacions, les més destacades són el petroli cru, amb un 8,4 % del total,
les parts de vehicles i els cotxes, amb el 3 % i el 2,6 %, i els medicaments,
amb el 2,2 % (Fig. 18).
 |
| Fig. 17. Sectors econòmics que conformen el 100% de les exportacions poloneses |
 Fig. 18. Sectors econòmics que conformen el 100% de les importacions poloneses |
Per la seva
banda, el sector agrícola polonès, que durant la República Popular va romandre
en mans privades, consisteix en granges petites i fragmentades, molt poc
productives, que concentren el 12,7 % de l’ocupació polonesa, però tan sols el
3,8 % del pib. Fins a la meitat de
les granges de Polònia practiquen encara una agricultura de subsistència,
encara que l’estat lidera la producció de patates de la Unió Europea, i és
l’estat més exportador de pomes de tot el món. Tanmateix, la supervivència del
sector agrícola a Polònia depèn enterament dels fons provinents de la Política
Agrària Comunitària.
Pel que fa als
socis comercials de la República de Polònia, cal tenir abans en compte la redirecció
de l’economia que l’estat va dur a terme arran del col·lapse de la urss i la desaparició del marc
internacional del comecon. El que
abans de la Segona Guerra Mundial era una tendència habitual de l’economia
polonesa es va reprendre a partir de 1989: Alemanya, i per extensió Europa
occidental, va passar a ser el principal receptor de les exportacions poloneses
(Fig. 19). El 1997, la República Federal Alemanya ja era el principal soci
comercial de Polònia, ja que concentra el 23 % tant de les exportacions com de
les importacions. Per la seva banda, Rússia, que havia estat el gran soci
comercial de Polònia entre 1950 i 1989, ha caigut en el segon lloc pel que fa a
la recepció polonesa dels seus productes, i es manté en aquest lloc gràcies al
petroli cru. En canvi, la Federació Russa és el cinquè estat receptor
d’exportacions poloneses, per darrere d’Alemanya, el Regne Unit, França i la
República Txeca. Val la pena destacar la puixança del mercat asiàtic per als
interessos polonesos: la Xina ja és el tercer estat que més productes exporta a
Polònia, i gairebé el 20 % dels productes que Polònia importa són fabricats al
continent asiàtic, per un 75 % provinent dels mercats europeus (Fig. 20).
 |
| Fig. 19. Socis comercials de les exportacions poloneses |
 |
| Fig. 20. Socis comercials de les importacions poloneses |
5. El
riu Vístula, una gran xarxa comercial i de comunicacions d’Europa
 |
| Fig. 21. Conques hidrogràfiques europees |
 |
| Fig. 22. Conca hidrogràfica del riu Vístula |
Des del Loira
fins al Volga, els grans rius europeus han servit des de l’antiguitat de grans
avingudes comercials amb gran valor geoestratègic, però també cultural (Fig.
21). El riu Vístula, el més llarg i gran riu de Polònia, amb 1.047 kilòmetres,
no podia ser-ne una excepció. Anomenat Wisła en
polonès, parteix la República de Polònia longitudinalment i crea una conca
hidrogràfica de 194.424 kilòmetres quadrats, gairebé íntegrament dins del
territori polonès (Fig. 22). Fins a 25.725 kilòmetres quadrats de la mateixa,
però, discorren en els estats de Bielorrússia, Ucraïna i, en menor mesura,
Eslovàquia. La majoria del seu curs es dóna al llarg de les grans planes
nord-europees, a través de grans ciutats com Cracòvia, Varsòvia i Gdansk, que
és a la riba oest de la seva desembocadura. El fet que gran part del recorregut
presenti un desnivell tan pròxim a zero és un dels factors més importants per
explicar les catastròfiques inundacions que el Vístula ha protagonitzat. D’altra
banda, la inclinació de la depressió centre-europea cap al nord-oest fa que la
majoria dels afluents del Vístula discorrin d’oest a est, en una proporció del
73 % respecte el 27 % contrari. Nogensmenys, els actuals territoris bielorús i
ucraïnès que presenten afluents del Vístula són regions històricament
vinculades a l’antic regne de Polònia, absorbit per les grans potències
europees entre els segles xvii i xviii.
 |
Fig. 23. Connexió dels rius Vístula i Dnièper per mitjà del
canal d'Augustów
|
Habitat des fa
més de 3.500 anys, les notícies que els grans historiadors romans donaven del
riu Vístula eren sempre vinculades a la importància dels pobles que habitaven
al llarg del seu curs. Durant el segle I dC va arribar a ser englobat dins de
l’anomenada Germània Magna, juntament amb les conques del Rin, el Danubi,
l’Elba i l’Oder. Si Ptolomeu, en el segle II dC, va considerar que el Vístula
era la frontera entre els pobles germànics i els sàrmates, és perquè des de
l’antiguitat hi va haver unes fortíssimes relacions de tall comercial, cultural
i poblacional entre el mar bàltic i el mar negre gràcies a la proximitat del
riu Vístula i els seus afluents Narew i Bug amb diversos afluents del riu Prípiat,
que al seu torn desemboca en el gran riu Dnièper (Fig. 23). A més, les
proximitats dels mateixos afluents del Vístula amb la conca hidrogràfica del
Niemen, que desemboca a l’actual frontera entre Lituània i l’exclavament de
Kaliningrad, han mostrat al llarg de la història una intensitat poblacional i
un intercanvi comercial i cultural molt accentuat, fins al punt de ser
considerades el bressol legitimador de la Mancomunitat de Polònia i Lituània.
De fet, aquesta
gran xarxa fluvial europea formada pels rius Vístula, Niemen i Dnièper, va
viure el primer gran procés de connexió de grans rius europeus a través de
canals. El Canal d’Augustów, anomenat així perquè el seu projecte de
construcció transcorria íntegrament dins del polonès voivodinat d’Augustów, va
ser construït entre el 1821 i el 1850 pel regne de Polònia tutelat en unió
personal per l’Imperi Rus. El canal, com és el cas per a la resta de canals
existents entre els grans rius de l’Europa occidental, va ser projectat amb la
intenció d’aprofitar les dinàmiques comercials ja existents entre l’extingida
Mancomunitat i Rússia, i abans entre els pobles eslaus occidentals i orientals,
per reforçar i modernitzar el comerç de la regió. A més, la intensa legislació
proteccionista de Prússia perjudicava en gran mesura el comerç polonès,
fonamentat en la ruta del Vístula, i feia patent la necessitat de trobar una
ruta comercial alternativa a aquella que l’Imperi Prussià controlava per mitjà
de la regió de Pomèrania i la Prússia Oriental, a través del port de Gdansk,
aleshores Danzig.
 |
| Fig. 24. Postal de la vil·la d'Augustów i del canal homònim |
L’aparició del
ferrocarril i la inestabilitat política de la sobirania polonesa van fer
declinar i empal·lidir el canal, que va ser reconstruït en el període
d’entreguerres però destruït novament pel Tercer Reich. Actualment, la secció
polonesa del canal s’ha reconstruït com a atractiu turístic dels voivodinats a
l’est de Varsòvia (Fig. 24). L’activitat comercial que va arribar a concentrar
va ser molt notable, essent una via d’exportació de farina, sal, gra, guix i
calç. A més, era la principal via d’abastiment i exportació de fusta de les
regions del nord-est de Polònia, de les actuals Bielorússia i Kaliningrad, i de
Lituània.
Més enllà de la
importància del canal Augustów, el riu Vístula ha fluït sempre vers la badia de
Gdansk, i el control d’aquest port, així com dels castells que n’esquitxen les
ribes al llarg del curs baix i mitjà, va ser fonamental per a tots els governs
històrics del país polonès. Al capdavall, recórrer el riu Vístula des del seu
naixement, als monts càrpats entre Eslovàquia i Polònia, fins a la seva
desembocadura, és una manera perfecta de fer-se una idea de la importància del
transport fluvial per a Europa, pel que fa a aquest cas, almenys des de l’antiguitat
fins a l’aparició del ferrocarril.
6. Bibliografia
6. Bibliografia
Portals electrònics d’informació
estadística
Atlas
del Massachusetts Institute of
Technology. http://atlas.media.mit.edu/en/
profile/country/pol/.
Banc Mundial. http://www.worldbank.org/en/country/poland/overview#1.
Eurostat. http://ec.europa.eu/eurostat/web/.
Altres
Bukowczyk, John J., 1986, And
My Children Did Not Know Me: A History of the Polish-Americans,
Bloomington, Indiana University Press.
Cook,
Linda J., 2010, «Chapter 46. Eastern Europe and Russia» dins Castles et al.,
The Oxford Handbook of the Welfare State, Oxford University Press, Nova
York.
Encyclopaedia Britannica, 2016, Vistula River, document electrònic disponible a
http://global.britannica.com/place/Vistula-River, consultat per darrer cop el
06.03.16.
Ferge,
Zsuzsa, 2001, «Welfare and ‘ill-fare’ systems in Central-Eastern Europe» dins
Robert Stykes et al., Globalization and European Welfare States:
Challenges and Change, Palgrave Macmillan, Basingstoke.
Lukowski, Jerzy i Zawadzki,
Hubert, 2001, A Concise History of Poland, Cambridge University Press,
Cambridge.
Manning,
Nick, 2004, «Diversity and change in pre-accesion Central and Eastern Europe
since 1989» dins Journal of European Social Policy, v. 14, n. 3.
OCDE, 2008, Perspectivas de las
migracions Internacionales, Gobierno de España, document electrònic
disponible a https://books.google.es/books?id=5nSQdoRjncoC&pg
=PA356&dq=migraciones+bulgaria&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi6p5S-pZrLAhXFShQK
HW87BsQQ6AEIJTAA#v=onepage&q&f=false,
consultat per darrer cop el 28.02.2016.
No hay comentarios:
Publicar un comentario