Romania - Monografia regional

ROMÂNIA - ROMANIA

 Monografia regional

ÍNDEX

1.     Romania, els antics estats satèl·lit de la URSS, i la Unió Europea

1.1.  Introducció i justificació del marc regional

1.2.  Superfície, població, densitat i PIB. Primers indicadors comparatius

1.3.  Indicadors econòmics comparatius

1.4.  Indicadors socials comparatius

2.     Perfil polític i administratiu de Romania

2.1.  Síntesi de la història política romanesa

2.2.  Organització política actual

2.3.  Administració territorial

3.     Distribució i dinàmiques demogràfiques, i migracions

3.1.  Perfil de la població romanesa

3.2.  Principals tendències migratòries

4.     Activitat econòmica

4.1.  Principals tendències econòmiques

4.2.  Principals sectors econòmics i socis comercials

5.     Dràcula: la història del mite i el mite de la història

6.     Bibliografia

7.     Annex d'imatges

1.     Romania, els antics estats satèl·lit de la URSS, i la Unió Europea

1.1.   Introducció i justificació del marc regional

Fig.1: Regió dels antics estats satèl·lit de la Unió Soviètica

Romania és un estat europeu amb una superfície de 238400 Km² i amb una població censada de casi 20 milions d’habitants, convertint-se així en el novè país més gran en superfície i el setè més gran en població de la Unió Europea. Romania és un estat que limita al nord amb Ucraïna; al nord-est amb la República de Moldàvia; a l’est amb el Mar Negre; al sud amb Bulgària; al sud-oest amb Sèrbia; i a l’oest amb Hongria. Els ciutadans de Romania utilitzen el gentilici de romanesos, la seva capital és Bucarest, la seva moneda és el leu, i l’himne oficial del país és Desteaptă-te, Române! (Desperta’t, Romanès!). La bandera de Romania està formada per tres franges verticals de colors blau, groc i vermell, d’esquerra a dreta respectivament (Hitchins, 2015). En el següent treball, Romania és considerada un estat del centre-est d’Europa, part de la regió del antics estats satèl·lit de la Unió Soviètica (Fig.1).

L’agrupació de Romania amb estats com Polònia, la República Txeca, Eslovàquia, Hongria i Bulgària no es deu ni a criteris físics com l’orografia, l’orografia o la climatologia, ni tampoc a unes tradicions culturals i lingüístiques. Com pot es deduir del mateix títol, allò que pot unificar la regió i que la fa susceptible a un anàlisis és la història recent compartida desprès de la Segona Guerra Mundial amb l’adveniment de les repúbliques populars de dependència soviètica i la formació, del que des de occident van anomenar-se Estats satèl·lits (un Estats satèl·lit és aquell que, malgrat ser nominalment independent i reconegut per altres Estats, en la pràctica es troba suposadament subjecte al domini polític o ideològic d’un altre Estat. (DIEC, 2015). Però arran del col·lapse de la Unió Soviètica al 1991, aquestes repúbliques van iniciar diferents aproximacions cap els ordres geopolítics occidentals, de manera que en l’actualitat els sis estats formen part de la Unió Europea i de l’OTAN.

Fig. 2: Procés d’integració de la regió als organismes internacionals occidentals

Romania, com Eslovàquia i Bulgària, va entrar a l’OTAN gràcies a la condició de ferma col·laboradora i d’aliada dels Estats Units en la seva creuada contra el terrorisme desprès dels Atemptats del 11 de Setembre del 2001 i el començament del conflicte a l’Afganistan i, posteriorment, a l’Iraq (NATO-OTAN, 2004). I Polònia, la República Txeca i Hongria van ingressar a l’Aliança de l’Atlàntic Nord al 1999. El ingrés constant i sostingut de tots els estats de la regió a les organitzacions supraestatals occidentals té dues velocitats, com hem pogut veure, i Romania, juntament amb Bulgària, han estat els que més han tardat en seguir els processos d’integració europeus (Fig. 2).

S’ha de tenir en compte que Polònia, la República Txeca, Eslovàquia i Hongria van firmar el Tractat de Shengen el 2004, l’any de la seva adhesió a la Unió Europea; però Bulgària i Romania encara no l’han firmat però estan obligat a fer-ho des del moment que van entrar a la Unió Europea al 2007. A més a més, s’ha d’afegir que la incorporació d’aquests estats a l’Eurozona o Zona Euro està essent lenta i desigual ja que Eslovàquia va entrar-hi al 2009; Romania té previst entrar-hi al 2019 abandonant així el leu romanès; Bulgària, Polònia i la República txeca no ho faran abans del 2020; i Hongria no té data però està obligada a adoptar l’euro com a moneda de curs legal (Unió Europea, 2009).

1.2.   Superfície, població, densitat i PIB. Primers indicadors comparatius (dades extretes del EUROSTAT)

Fig. 3: Superfície, població i PIB

Romania té una superfície de 238,4 km², és a dir, un 26,9 % de l’extensió total de la regió dels antics estats satèl·lit de la URSS, xifrada en 883 km². La seva població no arriba al 20 milions d’habitants respecte els 91,1 que habiten en els sis estats de la regió (Fig. 3). Per tant, Romania presenta el 21,4% de la població total de la regió. Si comparem les dades que hem obtingut fins aquí amb les de la Unió Europea trobem que Romania té el 5,51% de la superfície total de la Unió Europea, i el 3,93% de la població. La densitat de població a Romania és de 83 habitants per km² (Fig. 4), l’europea és de 115,8 i la de la regió és 104,87 (Country Meters 2016), però si es comparen les tres, es pot veure que Romania té una densitat de població baixa.

Fig. 4: Densitat de població de la Unió Europea al 2010-11.

El PIB de Romania ascendeix a 422.678 bilions de dòlars essent així un dels més baixos de la regió, només per davant del de Bulgària. El PIb de Romania equival al 17,8% del PIB total de la regió que arriba als 175.385.479 bilions de dòlars; i al 2,33% del PIB Europeu que arriba als 18.124 trilions de dòlars (Fig.3). Con hem anat veient el pes de Romania dins de la regió dels antics estats satèl·lit de la URSS és relatiu tirant a baix, i si es trasllada a la Unió Europea el seu pes és ridícul. Per això es considerat un del països més pobres de la Unió Europea.

Gràcies al PIB per càpita i l´’índex de desenvolupament humà de Romania es pot acabar de perfilar el seu pes dins de la regió dels satèl·lits i la Unió. El PIB per càpita de Romania és de 21.426 $, relativament inferior al de la mitjana regional de 25.777 $, i molt per sota de la mitjana europea de 35.845 $. Romania es troba al final dels seus veïns regionals, només superant a Bulgària, fet que dóna una imatge de fragilitat en la seva economia (Fig. 5). Per altre banda, l’índex de desenvolupament humà de Romania és de 0.793, dels més baixos de la regió, exceptuant el de Bulgària que és inferior, i del de la mitjana europea que és de 0,876 (Fig. 6). Aquests dos últims factors ajuden a demostrar que Romania és un dels estats més pobres tant de la regió dels antics estats satèl·lit de la URSS com de la Unió Europea.

Fig. 5: PIB per càpita romanès, regional i europeu

Fig. 6: IDH (Índex de desenvolupament humà) romanès, regional i europeu

1.3.   Indicadors econòmics comparatius

En general, a la regió dels antics estats satèl·lits de la URSS, podem veure evolucions i desenvolupaments desiguals entre els sis estats de la regió. Normalment, Romania i Bulgària acostumen a situar-se a la cua del anàlisis econòmics; la República Txeca, casi sempre, ocupa el primer lloc, seguida de molt a prop per Polònia, i Eslovàquia i Hongria es mantindrien al mig d’aquests dos blocs (Fig. 7).

Fig. 7: Dades econòmiques comparatives

El deute públic de Romania va créixer al llarg del tercer trimestre del 2015 en 640 milions d’euros i va situar-se al 58.657 milions d’euros, xifra que equival al 39,9% del seu PIB, el que el situa en un índex força allunyat de la mitjana europea que es troba al 86% del PIB, i a un 10% per sota de la mitjana del deute públic de la regió. Aquest 48,2% de deute de la regió prova que els antics estats satèl·lit no han tingut tanta necessitat recórrer a l’emissió de deute públic per financiar-se, en part gràcies a la inversió estrangera i als fons de cohesió arribats a cada país de la regió arran de la seva entrada a la Unió Europea (Expansión 2015).

Pel que fa al dèficit romanès, aquest és negatiu en una suma del 1,4% del PIB, bastant inferior a les dades europea i regional, que són del 3%. Això vol dir que Romania s’ha anat recuperant econòmicament des del 2010 va arribar al seu mínim màxim de 9,10% de dèficit (Expansión 2015).

El salari mitja a Romania, l’any 2014, era de 6.222 € (519 € mensuals), molt per sota de la mitjana Europa que es troba en 17.871 €; però s’ha de tenir en compte que el salari mitja va pujar un 6,47% respecte l’any anterior, és a dir, que va augmentar en uns 378 €; això pot deure’s a la lleugera millora econòmica que ha tingut el país (Expansión 2015).

L’atur a aquesta regió del centre-est d’Europa no és excessivament elevat, excepte en el cas eslovè, que supera amb escreix la mitjana europea, situada en el 9,9 %. Romania té en l’actualitat un percentatge d’atur sobre la població activa del 9,4 %, per sobre del 8 % de la mitjana regional. I en el cas de l’atur juvenil, Romania presenta un percentatge del 21,4 %, dos punts superiors al de la mitjana de la regió. Tot i això, la dada segueix sent inferior a la mitjana europea, situada en el 22,7 % (Expansión 2015). L’economia submergida i l’emigració de la població jove són els principals factors que permeten entendre aquestes dades comparatives respecte la regió i la Unió.

Per acabar, farem referència al pes de la indústria en relació al PIB, que pot dibuixar una imatge del desenvolupament del model productiu romanès, tot tenint en compte que la mitjana europea es troba en un 25,6 % per causa de l’augment del pes específic del sector serveis. A Romania la xifra és del 27,3 %, per sota de la de la regió, que és del 31,7 % (Expansión 2015). El model productiu dels antics estats satèl·lit de la Unió Soviètica encara no és el mateix que el d’Europa occidental o del nord, i la indústria segueix tenint-hi un paper preponderant, juntament amb l’agricultura a Romania i Bulgària, de gairebé un terç de l’activitat econòmica, perquè el sector serveis encara no ha patit un ascens que sí que trobem a la majoria de la resta d’estats de la Unió Europea.

1.4.   Indicadors socials comparatius (dasdes extretes del EUROSTAT)

Per acabar de dibuixar les relacions de semblances o diferencies socioeconòmiques de Romania i la regió en que l’englobem, ara farem referència a un quants paràmetres socials (Fig. 8).

Fig. 8: Dades socials comparatives

L’esperança de vida dels romanesos és de 73,6, que és de les mes baixes de la regió on la mitjana és de 75,1 anys de mitjana, només superada per Bulgària que és de 73,1. La taxa de fertilitat romanesa és de l’1,53 ‰ i és la xifra més alta de la regió, on la mitjana regional és situa al 1,41 ‰, només a dos centèsimes per sota de la mitjana europea de l’1,58 ‰. La mortalitat infantil, per la seva banda, és de 10,1 ‰ mentre que la mitjana europea és del 4‰. En aquest aspecte, Romania es troba en la franja inferior de les graduals taxes estatals d’Europa, juntament amb la resta d’antics estats satèl·lit de la URSS.

Per altra banda, la taxa de creixement demogràfic romanesa es situa en el -4,3 ‰, una xifra que no podem deixar de vincular a una altra taxa, la taxa de migracions neta, en què a Romania també decreix un -0,24 ‰, tot constituint-se així en un estat emissor de emigrants, majoritàriament a altres estats de la Unió Europea, i amb un perfil format per famílies sense formació. La regió en què englobem Romania està formada per un únic estat receptor d’emigrants, que és la República Txeca; dos que basculen en l’estabilitat, Eslovàquia i Polònia; i tres que són majoritàriament emissors de població migrant.

2.     Perfil polític i administratiu de Romania

2.1.  Síntesi de la història política romanesa (Bachman, 1989)

Fig. 9: Província romana de la Dàcia (s. IId.C.), actual Romania

La Romania moderna va sorgir dels territoris que va ocupar el poble dels dacis formats per les tribus tràcies, i que al 106 dC van ser conquerits per l’emperador romà Trajà que els va incorporar dins de l’Imperi Roma sota la Província de la Dàcia (Fig. 9). Les invasions del segle V fins al segle XIII van configurar un tapís multicultural molt ric en diversitat als antics territoris de la Dàcia. Així la presencia dels gèpids, avars, eslaus, petxenegs, cumans, alans, tàtars, hongaresos i magiars van marcar considerablement les particularitats d'aquest territori.

Amb la descomposició de l'Imperi Búlgar que havia dominat tota la zona des del segle VIII, els prínceps dàcis, amb la influència del cristianisme ortodox i de l'herència bizantina, es van organitzar de nou en diversos estats feudals que van anar consolidant-se amb el pas del temps i aixó al segle XIV, al sud dels Carpats, Basarab I (1324-1352) va unificar els petits estats i va fundar el gran Principat de Vàlaquia, i a l’est, Bodgan I (1359-1365) va fundar el Principat de Moldàvia; i per la seva banda, el Principat de Transilvània es va integrar dins de la corona d'Hongria com a estat vassall.

A finals del segle XIV, i durant els segles XV-XVI, l'Imperi Otomà va conquerir i dominar les províncies romaneses i els prínceps romanesos es van convertir en els vassalls del sultà d'Istanbul, desprès de presentar una forta resistència a les conquestes per conservar la llibertat i la religió cristiana. D'aquest període destaca la figura de Vlad Ţepeş, príncep vovoida del Comtat de Valàquia (1448, 1456-62, 1476), que amb el suport de la noblesa hongaresa va encetar tot un seguit de campanye smilitars contra l'ocupació turca. Aquest príncep va destacar per la seva crueltat envers els sesu enemics, i el seu mite va inspirar a Bram Stoker per escriure la seva coneguda novel·la Dràcula.

A finals del segle XIV, i duranr¡t els selges XV-XVI, l'Imperi Otomà va conquerir i dominar les províncies romaneses i els prínceps romanesos es van convertir en vassalls del sultà d'Istanbul, desprès de presentar una forta resistència a les conquestes per conservar la llibertat i la religió cristiana. D'aquest període, destaca la figura de Vlad Ţepeş, príncep de Valàquia (1448-1456-62,1476), que amb el suport de la noblesa hongaresa va encetar tot un seguit de campanyes militars contra l'ocupació turca. Aquest príncep va destacar per la seva crueltat envers els seus enemics, i el seu mite va inspirar a Bram Stoker per escriure la seva coneguda novel·la Dràcula.

Fig. 10: Els tres Principats romanesos a l’època de Miquel el Valent (Mihai Viteazul)
(1593-1601, incloent-hi Transilvània 1600-1601)

El príncep de Valàquia, Miquel el Valent (1593-1601), va recuperar la independèndia i  va unificar a tots els romanesos sota un estat centralitzat (Fig. 10). Aquesta unió va trencar-se per les intervencions de l'Imperi Otomà, el Regne de Polònia i l'Imperi dels Habsburg.

A partir del 1775, amb l'espansió de l'Imperi Rus, la revolució Francesa, les Guerres Napoleòniques i la Independència de Grècia, Romania també va començar a proclamar la seva autodeterminació nacional amb Tudor Vladimirescu que  va abolir l'administració de la família reial fanariota, que era la que estava governant.

Fig. 11: Evolució històrica de Romania a partir del 1859.

Els Principats Units van sorgir al 1859 (Fig. 11) quan els principats de Moldàvia i Valàquia va unir-se sota el príncep Alexandru Ioan Cuza, amb el recolzament de les potències europees sota el nom internacionalitzat de romania. Al 1881 va fundar-se el Regne de Romania degut a que Carol I de Romania va coronar-se rei desprès que en el 9 de maig de 1877 proclamés la seva independència de l’Imperi Otomà.

La participació de Romania a la Primera Guerra Mundial tenia un sol objectiu: la unitat nacional. Al final de la Primera Guerra Mundial, Transilvània, Bucovina i Besarabia van ser annexionades al Regne de Romania, reunificant-lo, gràcies al col·lapse dels dos imperis multinacionals (l’Austrohongarès i el Rus). La Gran Romania va sorgir en el període d’entreguerres que va caracteritzar-se per ser una època de progrés i prosperitat que va continuar fins el inici de la Segona Guerra Mundial.

La Segona Guerra Mundial va provocar el sorgiment d’una dictadura feixista i militar, fet que va portar a Romania a lluitar al costat de les potencies del Eix des del 1941 fins al 1944 contra la URSS. Al 1944 va canviar de bàndol i va unir-se als Aliats com a conseqüència del cop d’Estat del 23 d’agost, fet que va contribuir en l’alliberació d’Hongria, Txecoslovàquia i Àustria. Al final de la Guerra, alguns territoris del nord-est de Romania van ser ocupats per la Unió Soviètica, i amb unitats i combois de l’Exèrcit Roig presents per tot el territori, el país va acabar convertint-se en una república Popular el 31 de desembre del 1947 desprès de que es guanyessin unes eleccions fraudulentes que van abolir la monarquia.

Amb la proclamació de la república, es va formar un Consell d’Estat presidit per Petru Groza que va encarregar-se de sovietitzar el país a partir de la proclamació de les constitucions del 1948, 1952, 1965; fet que va significar la implantació de canvis profunds al país partint de la nova industrialització, la nacionalització de l’economia i la vinculació al Pacte de Varsòvia i al COMECON.

L’elecció de Nicolae Ceauşescu al 1965 va començar una certa originalitat política perquè va decantar-se per la sobirania nacional dins del socialisme. Els primers anys de la seva política van ser molt positius pel que fa a la seva política exterior: va desaprovar les intervencions de la URSS a la vegada que firmava acords militars i econòmics amb ella, va restablir les relacions amb Alemanya i va destacar en els conflictes a l’Orient Mitjà; però en l’àmbit intern, va mantenir una fèrria estructura comunista contra els seus dissidents i l’economia romanesa va començar a mostrar símptomes de deteriorament (igual que la resta de països del bloc comunista).

Als anys vuitanta la cosa va empitjorar molt arribant a una escassetat de recursos molt important fet que va originar fortes protestes i manifestacions que van ser un dels detonants de la caiguda del règim. Precisament, la repressió dels disturbis de Timisoara al 1989, va fer que l’exercit i la classe política enderroquessin el règim de Ceauşescu al Nadal del 1989, el jutgessin en secret i l’executessin per els seus crims.

Amb la caiguda del teló d’Acer i la Revolució del 1989, Romania va començar la seva transició cap a la democràcia i cap a una economia de mercat capitalista. Desprès d’una dècada de problemes ocasionats per la revolució posteconòmica i per el deteriorament dels estàndards i el nivell de vida, va engegar-se un projecte d’àmplies reformes que van impulsar la recuperació econòmica. Finalment Romania va entrar a l’OTAN al 2004 i l’1 de gener del 2007 a la Unió Europea.

2.2.  Organització política actual (Guvernul României, 2016.)

La Constitució actual de Romania, creada al 1991 desprès de la caiguda de Ceauşescu i modificada el 2003, estableix que el país és una república democràtica parlamentaria i multipartidista. I També estableix l’elecció popular d’un president i d’un parlament mitjançant una votació dels ciutadans majors de 18 anys, i també garanteix l’existència d’una cort constitucional i una altre cort menor.

El President, cap del poder executiu, és escollit per una votació mitjançant sufragi popular cada cinc anys (fins l’any 2004 era cada quatre anys), per dos períodes consecutius com a màxim. El president, amb el suport de seu partir i amb la majoria del parlament, nomena un Primer Ministre. Qui al mateix temps, anomena als altres membres del govern que , juntament amb 42 prefectes (un per cada districte i un per municipi independent de Bucarest), formen el poder executiu.

Actualment el President de la República de Romania és Klaus Iohanis (2014-present), antic afiliat del ACL (Partit Nacional Liberal), diem antic perquè els presidents de Romania no poden ser membres de cap partit polític mentre exerceixen el seu càrrec. I l’actual Primer Ministre és Dacian Cioloş des del novembre del 2015, i malgrat no estar afiliat a cap partit, va ser recolzat per el Partit demòcrata Liberal.

El parlament de Romania és bicameral: el Senat format per 137 membres (a partir del 2004), i la Camera Deputaţilor (Càmera dels Diputats) formada per 332 membres (a partir del 2004). Els membres de les dues càmeres són escollits cada quatre anys mitjançant unes votacions per sufragi universal directe entre tota la ciutadania romanes amb dret a vot (home si dones majors de 18 anys).

El poder judicial, basat en el Codi Civil francès, és independent dels altres poders de l’Estat i es compon d’un sistema jeràrquic de tribunals (tribunals d’apel·lació, tribunals de comtat i tribunals locals) que culmina en el Tribunal Suprem de Cassació i Justícia, ocupat per nou jutges que no poden renovar-se fins passats nou anys del seu nomenament. Desprès de la reforma del 2004 els seus veredictes no poden ser revocats malgrat que hi hagi una majoria parlamentaria. L’entrada al 2007 a la Unió Europea ha ajudat a millorar molt significativament la seva polític interna ja que s’han dut a terme reformes judicials, s’ha augmentat la cooperació judicial amb altres estats membres, i també s’han pres mesures molt fortes per combatre la corrupció.

2.3.  Administració territorial

Fig. 12: Mapa amb els comptats romanesos 

Romania es divideix en 41 comtats (judeţe) i el municipi de Bucarest (Fig. 12). Cada comtat és administrat per un consell del comtat, responsable dels assumptes locals, així com per un prefecte responsable de l'administració dels assumptes nacionals a nivell del comtat. El prefecte és nomenat pel govern central, però no pot ser un membre de cap partit polític. Els comptats son: Bihor, Bistrita-Năsăud, Cluj, Maramureş, Satu Mare, Sălaj, Alba, Brasov, Covasna, Harghita, Mures, Sibiu, Bacău, Botoşani, Lasi, Neamt, Suceava, Vaslui, Brăila, Buzău, Constanşa, Galaţi, Tulcea, Vrancea, Arges, Călăraşi, Dâmboviţa, Giurgiu, Ialomiţa, Prahova, Teleorman, Bucarest, Ilfov, Dolj, Gorj, Mehedinţi, Olt, Vâlcea, Arat, caras-Severin, Hunedoara i Timiş.

Cada comtat es subdivideix en les ciutats i els municipis, que tenen el seu propi alcalde i el consell local. Hi ha un total de 319 ciutats i 2.686 comunes a Romania. Un total de 103 de les ciutats més grans tenen estatuts municipals que els donen més poder administratiu sobre els assumptes locals. L'ajuntament de Bucarest és un cas especial, ja que gaudeix d’estatus d’un comptat. A més, es divideix en sis sectors i té un prefecte, un alcalde general (Primar) i un consell general de la ciutat (Romanian Statistical Yerabook, 7-9-2009).

Fig. 13: Mapa on es veu la distribució territorial dels diferents nivells de NUTS

Les NUTS-3 (Fig. 13) a nivell de la Unió Europea reflecteix l'estructura administrativa i territorial de Romania, i corresponen als 41 comtats més Bucarest; les ciutats i les comunes corresponen a les NUTS-5. La divisió en NUTS-1 en cinc macro-regions és fa entre Oltenia-Craiova, Crişuri-Orades-Timişoara, Transilvania-Clij Napoca-Braşov, Moldova-Iaşi-Danibia i Muntenia-Bucureşti-COnstanţa; i la divisió en NUTS-2 és fa en deu regions de desenvolupament que són Olt-Piteşti, Jiu-Dr.Tr.Severin, Criş-Arad, Someş-Baia Mare, Mureş-Târgu Mureş, Târnava-Alba Iulia, Prut-Suceava, Siret-Bacău, prahova-Ploieşti i Dunărea-Slobozia. Les NUTS 1 i 2 existeixen però no tenen capacitat administrativa, i s'utilitzen per a la coordinació de projectes de desenvolupament regional i amb finalitats estadístiques. (Romanian Statistical Yerabook, 7-9-2009)

3.     Distribució i dinàmiques demogràfiques, i migracions

3.1.   Perfil de la població romanesa

Fig. 14: Evolució de la població romanesa entre 1960-2014

Fig. 15: Creixement vegetatiu europeu, en la subdivisió regional

Hem vist que Romania casi arriba als 20 milions d’habitants, però cal advertir d’una regressió demogràfica que va començar als anys 90’. Entre el 1990 i el 2016, Romania ha perdut casi 3 milions d’habitants, una xifra molt gran (Fig. 14). El creixement vegetatiu romanès anual es manté estable en -0,29 ‰ (Fig. 15). La baixa taxa de natalitat de 9,7 naixements per cada 1000 habitants, la mortalitat de 12,8 per cada 1000 habitants, el baix índex de fertilitat d’1,53 fills per dona (el més alt de la regió), i la curta esperança de vida en 73,4 anys, són factors clau per el decreixement poblacional i  la garantia d’una piràmide de població no estable i no garantida (Eurostat, 2015). Encara cal, però, fer referència al impacte de l’emigració en aquestes dades.

Fig. 16: Mapa ètnic de Romania

La població de Romania està composta per diferents grups ètnics (Fig. 16), dels quals el majoritari és el dels romanesos amb un 89,4%, i la resta, un 10,6%, són diferents minories. La principal minoria de Romania és l’hongaresa dels szeklers i magiars als comtats de Harghita, Covasna i Mures que és d’un 6,5%. També trobem minories germàniques, poloneses, sèrbies, croates, eslovaques, búlgares, ucraïneses, gregues, jueves, turques i tàrtars, entre altres (European Commision, 2016).

Fig. 17: Mapa on es mostren els grups religiosos a Romania

Malgrat que Romania és un estat sense religió oficial, més del 89% d ela població s’adscriu a la Església Ortodoxa Romanesa (Fig. 17). Encara que hi ha quantitats significatives de catòlics que arriben al 5,6 % gràcies a les minories búlgara i alemanya. Un 3,7 % de la població es declara protestant, tant luterans com calvinistes, també hi ha grups de pentecostants i musulmans (que arriben a 100000 persones, un 0,4% de la població). I segons un cens del 2002, hi havia més de 23 mil ateus i no religiosos, i més de 6 mil jueus (Eulises, 2014).

Fig. 18: Densitat de població a Romania

I pel que fa a la distribució de la població sobre el territori (Fig. 18), veiem que la població es concentra a les planícies on estan els centres industrials i on es desenvolupa l’agricultura a gran escala. També veiem que hi ha un gran despoblament a la zona del centre ja que és per on passa la serralada dels Carpats i és una zona d’alta muntanya. També s’ha de dir que un 55,2% dels romanesos viu a les ciutats o les seves zones metropolitanes, tant a la capital com a les capitals dels comtats, fet que representa una de les proporcions més baixes d’Europa.

3.2.   Principals tendències migratòries

Les migracions entre països sempre han estat motiu de conflicte i, sovint, s’han dut a terme de forma clandestina. Per aquest motiu és difícil tenir una xifra o un control exacte i precís de les migracions, especialment si no són països de tradició democràtica. El que sí que podem trobar són aproximacions, dades que ens serveixen per fer-nos una idea de la situació migratòria de cada país. 

Fig. 19: Taxa de migracions neta, sota els paràmetres regionals

Els fluxos d’immigració i emigració a Romania han estat marcats per el ingrés del país a la Unió Europea el 2007. Tot i que, com altres països, és difícil obtenir dades exactes sobre els fluxos migratoris, existeixen diversos indicis de que aquest ingrés a la UE va anar acompanyat d’un augment significatiu dels moviments migratoris, que continuen estan dominats per la emigració (Fig. 19).

Si es parla de diàspora romanesa es fa referència a la població d’ètnia romanesa fora de Romania i Moldàvia. Aquest concepte, generalment, no inclou els romanesos d’ètnia romanesa que viuen com nadius en els països veïns, sobretot els que viuen a Ucraïna i Sèrbia.

El nombre de tots els romanesos a l'estranger s'estima de 4 i 12 milions de persones, en funció de la pròpia definició del terme romanès, així com de la inclusió o l’exclusió dels romanesos d’ètnia romanesa que viuen en països propers on són considerants indígenes. La definició de qui és un romanès pot variar segons els conservadors rigorosos basats en l'auto-identificació i les estadístiques oficials que inclouen a persones d'ascendència romanesa nascudes en els seus respectius països, així com les persones que neixen de les minories ètniques de Romania.

Al 2006, la diàspora romanesa es va estimar en 8 milions de persones, la majoria d'elles a l'antiga Unió Soviètica, a l’Europa Occidental (especialment a Itàlia, Espanya i França), Amèrica del Nord , Amèrica del Sud i Austràlia. No està clar si es van incloure els romanesos que vivien en els estats més immediats de Romania com Moldàvia, Ucraïna o Sèrbia; tampoc està clar si es van comptar les minories ètniques, com la jueva, la hongarès o l’alemanya quan es va fer aquesta estimació, així com les persones de la tercera generació en els Estats Units i Canadà. (Preşedintele Românei, 2007)

Fig. 20: Diàspora romanesa dins de la Unió Europea entre el 2008 i el 2012.

Al desembre de 2013, Cristian David, el ministre de govern romanès per al Departament de romanesos de tot arreu (Ministrul delegat pentru românii de pretutindeni), va declarar que una nova realitat posava de manifest que entre 6 i 8 milions de romanesos vivien fora de les fronteres de Romania. Això incloïa els 2-3 milions de romanesos indígenes que vivien als estats veïns d’Ucraïna, Hongria, Sèrbia, Bulgària, els Balcans i Moldàvia. El número també incloïa, aproximadament, de 2.7 a 3,5 milions de romanesos a Europa occidental (Fig. 20). (C. S., 13-12-2013)

Fig. 21: Gràfica de l’evolució de la immigració romanesa a Espanya entre el 1999 i el 2015

En el cas particular d’Espanya, els romanesos són la nacionalitat més nombrosa d’immigrants, superant al 2007 als marroquins. Al 1 de gener del 2012 els romanesos a Espanya, segons el INE, eren 895.970 persones d’un total de casi 6 milions d’immigrants a Espanya. Les raons per les quals han vingut a Espanya han estat econòmiques, atrets per uns salaris més alts, i la familiaritat lingüística del romanès i l’espanyol, considerants llengües romàniques. I, malgrat la crisis econòmica que pateix Espanya des del 2007, la comunitat romanesa no ha parat de créixer, encara que el ritme de creixement cada cop sigui més baix (Fig. 21). (Instituto Nacional de Estadística, 2016)

4.     Activitat econòmica

4.1.  Principals tendències econòmiques

És imprudent fer qualsevol referència a l’economia d’un antic estat satèl·lit de la Unió Soviètica, o, pel que fa al cas, de qualsevol república popular, sense entendre fins a quin punt altera els paradigmes econòmics el trànsit entre una república socialista i una democràcia liberal. Aquest procés va començar a Romania al 1990 amb les primeres eleccions no controlades per Ceauşescu que van permetre que el Front de Salvació Nacional guanyés i iniciés un seguit de reformes per preparar l’entrada de Romania dins d’una economia de lliure mercat i capitalista, i es fa difícil de dir si avui dia ha culminat, encara que Romania va complir, ja durant la primera meitat del segle xxi, amb tots els estàndards i requisits per ser un estat membre de la Unió Europea. Això es deu a la gran diferència existent entre els estats d’Europa occidental, sigui meridional o septentrional, catòlica o protestant, i els antics estats membres de la URSS de què Romania forma part. És un desnivell que ja hem intentat demostrar a través dels diversos indicadors econòmics i socials, i que condiciona el potencial desenvolupament de Romania i la seva prosperitat.

A partir de 1989, un sistema autoritari-paternalista va haver de ser substituït per una democràcia multipartidista amb una economia de mercat que no només havia de tolerar, sinó encoratjar la inversió privada i l’emprenedoria. Durant la República Popular es va desenvolupar una forma de política estatalista que monopolitzava els ingressos de tots els sectors, així com també les inversions pel que fa a serveis públics. Aquest sistema polític i econòmic, no obstant, mantenia uns percentatges d’inversió en els serveis públics iguals o superiors als que durant la segona meitat del segle xx van fer-se a Europa occidental. Entre el 1989 i el 1996, Romania va emprendre unes accelerades mesures de liberalització del mercat i de privatització d’empreses, la qual cosa va provocar una forta recessió.

L’atur va ser un fenomen d’importància creixent, acompanyat d’índexs accentuats de pobresa i desigualtat, a banda que s’estenia la corrupció a tots els nivells. Les reformes dutes a terme van acabar amb els monopolis de l’Estat i van introduir l’educació i l’atenció mèdica privades, i el paper de l’Estat en el benestar social va passar ràpidament d’estar obligatòriament garantit a dependre dels ingressos obtinguts amb impostos específics per alimentar la inversió pública. Alguns analistes han qualificat aquest període de «process of welfare state residualization» (Ferge, 2001: 144).

Les grans institucions bancàries internacionals, com el FMI i el Banc Mundial, van pressionar amb força Romania, així com a la resta d’estats de la regió, perquè executessin mesures de retallada del pressupost públic per fomentar l’economia de mercat i reduir les diferències entre les dues Europes. Una conseqüència palpable d'aquesta influència va ser la flexibilització del mercat de treball, és a dir, la major facilitat per acomiadar treballadors, tot provocant grans pressions internes en el sentit contrari, aferrades aquestes a les estructures de benestar social preexistents. (Banca Mundial, 2016)

L'entrada a la Unió Europea va aportar grans fluxos de capital en direcció oest-est en forma de fons de solidaritat, i les reformes liberalitzadores no es van aturar, ara comandades per les elits polítiques de la Unió Europea. La recuperació econòmica es va accelerar a tots els estats a mesura que s'integraven a la unió supraestatal. Actualment, els serveis públics són finançats de forma público-privada, i el procés de liberalització ha fet que la cobertura pública s'hagi vist reduïda any a any. El mercat laboral, per la seva banda, ha condensat un gran nombre de reformes que n'han alterat el rostre significativament.

En l’informe del Banc Mundial fet durant el darrer trimestre del 2015, aquest organisme elogia el paper creixent de Romania en l’economia europea, el seu sostingut creixement econòmic del 3,5 % al 2013, malgrat que degut a la crisi hagi baixat fins el 2,8%, i el seu foment del consum intern i l’augment de les exportacions. Així mateix, també destaca la fortalesa del sistema bancari romanès gràcies a les mesures que van prendre el Banc nacional de Romania (BNR) i el govern per salvaguardar l’estabilitat dels mercats financers i els bans han resistit bé l’estrès. I assegura que aquestes condicions són propicies, però no ideals, perquè en algun moment a llarg termini, Romania assoleixi uns nivells de riquesa homòlegs als de la Unió. (Banc Mundial, 2016)

4.2.  Principals sectors econòmics i socis comercials

Romania és un dels principals productors i exportadors de productes agrícoles d’Europa i representa el 10 % del seu PIB. El terreny cultivable ocupa un 40 % de la superfície del país, els recursos forestals són abundants i la pesca és un sector que està en expansió. Tanmateix, la supervivència del sector agrícola a Romania depèn enterament dels fons provinents de la Política Agrària Comunitària. Existeixen jaciments de gas natural i de petroli que aporten un percentatge significatiu en el consum diari, però per cobrir la totalitat de la demanda del país està obligat a importar-los, principalment a Rússia. Per intentar reduir la dependència dels factors externs, s’han anat impulsat diferents centrals d’energia nuclear i hidroelèctrica, i entre les dos proporcionen un 45 % de l’energia consumida en el país. (CIA, 2015)

El sector industrial representa el 35 % del PIB, malgrat que en els última anys, les instal·lacions construïdes durant l’etapa de l’economia centralitzada i controlada han quedat obsoletes i les fàbriques han hagut d’invertir massivament en modernitzacions. Els principals sectors són el tèxtil, el siderúrgic, el de producció de maquinària i vehicles, l’armamentístic i el del processament de la producció agropecuària. (CIA, 2015)

I el sector serveis representa el 55 % restant del PIB, on el turisme és el principal contribuent gràcies a les atraccions naturals que presenten el Mar Negre, el delta del Danubi i els Carpats, mentre que Transilvània destaca per el seu patrimoni cultural. (CIA, 2015)

Romania és el 50è estat més exportador del món i ocupa el lloc 32 de la llista d’economies més complexes segons l’Índex de Complexitat Econòmica (ECI). L’any 2013, Romania va exportar 66,7 mil milions de dòlars i va importar-ne 71 mil milions de dòlars, provocant una balança comercial negativa per un valor de 4.29 mil milions de dòlars, una situació sostinguda en el temps i compartida amb els estats de la regió. Les exportacions que generen més riquesa són les pròpies dels sectors automobilístic, electrònic, metal·lúrgic i farmacèutic. Podem destacar que les parts de vehicles concentren el 6,3 % del total d’exportacions, els cotxes el 8,1 % i els cables aïllants un 5,1 (Fig. 22). Pel que fa a les importacions, les més destacades són el petroli cru i el petroli refinat, amb un 5,4 % i un 2,3 % del total, les parts de vehicles, amb el 3,7 %, i els medicaments envasats, amb el 3,9 % (Fig. 23).  (Atlas del Massachusetts Institute of Technology, 2013)

Fig. 22: Sectors econòmics que conformen el 100% de les exportacions romaneses

Fig. 23: Sectors econòmics que conformen el 100% de les importacions romaneses

Pel que fa als socis comercials de Romania, cal tenir abans en compte la redirecció de l’economia que l’estat va dur a terme arran del col·lapse de la URSS i la desaparició del marc internacional del COMECON. El que abans de la Segona Guerra Mundial era una tendència habitual de l’economia romanesa es va reprendre a partir de 1989: Alemanya, i per extensió Europa occidental, va passar a ser el principal receptor de les exportacions romaneses (Fig. 24). El 1990, Alemanya ja era el principal soci comercial de Romania ja que concentrava el 20% tant de les exportacions com de les importacions. Pel que fa a les exportacions, el principal exportador és alemanya amb un 18 %, seguida per Itàlia amb un 11 %, Hongria amb un 7,3 % i França amb un 5,7 %  del total de les importacions (Fig. 25). Cal afegir que en els últims anys, s’ha produït, de forma paulatina, l’entrada de productes del mercat asiàtic dins de l’economia romanesa fet que ha repercutit en la seva economia. (Atlas del Massachusetts Institute of Technology, 2013)

Fig. 24: Socis comercials de les exportacions romaneses

Fig. 25: Socis comercials de les importacions poloneses

5.      Dràcula: la història del mite i el mite de la història

Fig. 26: Retrat de Vlad III del Palau d’Ambras (pintura al oli, c. 1569),

còpia d’un original fet en vida del príncep

La figura de Vlad III de Valàquia (Fig. 26), també conegut com a Vlad Ţepeş (l’empalador), malgrat el que saben d'ell, continua essent una figura envoltada de misteri. No només hi ha encara misteris sense resoldre sobre la seva vida i la mort, sinó que també hi ha hagut molta especulació sobre la naturalesa exacta de la connexió entre Vlad i el Comte Dràcula de la novel·la clàssica de Bram Stoker. La majoria assumeix que Stoker, inspirat en els relats sobre els comptes governants de Valàquia del segle XV, va prendre la decisió de basar el personatge de Dràcula en el personatge històric. Tot el que es sap amb certesa és que Stoker va agafar el nom de "Dràcula" i alguns fragments d'informació sobre la història de Valàquia del llibre An account of Wallachia and Moldavia (1820) de William Wilkinson.

El que volem fer aquí no és aprofundir en la relació entre la figura literària i la real, sinó que ens centrarem en com es veu la figura de Vlad III a Romania i com veuen el fet de que, per molts occidentals, el príncep Vlad i el Comte Dràcula s’hagin fusionat i convertit en una sola persona.

En primer lloc, hi ha la qüestió de la nomenclatura. El nom "Dràcula" té connexions amb la paraula romanesa drac (derivat del llatí draco) que pot significar tant drac com diable. El consens general entre els historiadors actuals, és que Vlad III va adoptar-ho com a sobrenom degut a que el seu pare, Vlad II, va ser admès a l’Ordre del Drac l’any 1431. Els historiadors romanesos, tradicionalment, han estat reticents al fet de referir-se a Vlad III com a Dràcula per dues raons: es va començar a utilitzar en documents alemanys de finals del segle XV, que clarament estaven en contra dels voivodes; i reforça la connexió amb el vampir de Stoker. No obstant això, l’ús del sobrenom és justificable ja que el propi Vlad III el va utilitzar en una sèrie de documents que porten la seva signatura, i diverses de les fonts impreses d'informació sobre Vlad, publicat a finals del segle XV, es refereix a ell com "Dràcula" o un dels seus derivats. (Mcnally i Florescu, 1994: 29-35)

Malgrat això, la majoria dels romanesos en encara es refereixen a Vlad III com Ţepeş (l’empalador), sobrenom donat per els cronistes turcs, i veuen la connexió amb el Comte Dràcula com una ofensa a la seva història i a la seva memòria. L’opinió  més estesa a Romania és que la connexió entre els dos es va fer deliberadament des d’occident per desprestigiar la figura de Vlad III, que allà, és considerat un heroi nacional (Miller, 1996). Suggerir que Stoker, deliberadament, va escriure la seva novel·la per desacreditar un governant del segle XV del qual sabia molt poc es força ridícula. Encara més absurda és l'opinió d’alguns romanesos que veuen la vampirització progressiva de Vlad III duta per els novel·listes i els guionistes de cinema com una "trama d'Hongria”.(Mcnally i Florescu, 1994: 220)

Aquests sentiments de caràcter esquizofrènic al fenomen de Dràcula, ja van començar en vida de Vlad III, on era considerat tant un heroi com un psicòpata en tant que les seves atrocitats eren o no justificades. L’arrel del problema es troba a les fonts primàries, moltes de les quals (sobretot el poema de Beheim i els pamflets saxons) tenien una intenció calumniadora cap a ell. Moltes de les històries d'atrocitats comeses per Vlad III, que són tan ben conegudes en l’actualitat, provenen d'aquestes fonts. Per contra, les narratives romaneses populars narrades a les proximitats de la fortalesa de Poenari, la seva casa, presenten un Vlad III molt diferent: un defensor dels camperols contra els traïdors dels boiards, un defensor de les lleis i l'ordre en un temps sense llei, i un valent defensor del seu principat contra la força del gran Imperi Otomà. (Miller, 1996)

No obstant això, els propis romanesa han tingut una relació ambivalent amb la figura de Vlad III. Aquesta dualitat es fa present, per exemple, en la literatura de la segona meitat del segle XIX. D'una banda, una sèrie d'escriptors, arrossegats pel fervor d'un moviment revolucionari que va culminar amb la formació de l’Estat Romanès al 1859, va mirar a Vlad III com un símbol de la independència i la nació per la seva relació amb la lluita contra els otomans. D’altre banda, se’l presentava com un líder políticament feble a la vegada que era un tirà sanguinari i cruel, en tant que era un home malalt que  torturava només per el seu plaer de caràcter sàdic. Bogdan fins i tot va ser tan lluny com per representar Vlad com un líder políticament feble. No cal dir, la publicació va provocar un intens debat. (Miller, 1996)

El interès per Vlad III entre els historiadors romanesos i els escriptors de ficció va continuar durant tot el segle XX. Però va ser la dècada de la dècada dels anys 70’ que va viure un boom de popularitat. Per una banda, fruit de l’associació feta per McNally i Florescu entre l’heroi històric i el vampir, va aparèixer un desig de contrarestar la seva idea. Per altre banda, a principis dels anys 70’, el dictador comunista Ceausescu havia consolidat el seu poder a Romania i havia iniciat una política clarament nacionalista, on va fer aflorar elements del nacionalisme tradicional romanès, juntament amb una xenofòbia dirigida als hongaresos ètnics i als gitanos. Amb aquesta voluntat nacionalista, les referències als grans herois del passat eren constants, un dels quals era Vlad III que va ser posat en un lloc d'honor. La línia del partit en la dècada de 1970, anava amb sintonia amb la innegabilitat de la implacabilitat de Vlad III i la seva crueltat, que eren necessàries en les circumstàncies en què es trobava i, en aquest sentit, no eren tant diferents de les que hi havia a Europa als anys 70’. (Miller, 1996)

Una de les publicacions d’aquella època sobre Vlad III, és el llibre titulat Vlad Tepes (1976) de Nicolae Stoicescu on expressava el seu ressentiment sobre com la figura històrica de Vlad III havia estat expropiada per occident i s’havia convertit en una icona del terror pupular. Stoicescu va realitza un gran esforç per separar a Vlad III de la llegenda occidental de Dràcula i dels informes altament propagandístics en els textos alemanys del segle XV.

Durant la dècada de 1970, el govern comunista va dur a terme molts projectes pràctics per reforçar la reputació de Vlad III com un heroi nacional: va erigir estàtues, va canviar el nom dels carrers, va realitzar la restauració del seu castell de Arges, i es va emetre un segell postal commemoratiu al 1976 per senyalar el seu l'aniversari.

Pel que fa a Comte Dràcula de Stoker, era pràcticament desconegut a Romania fins la caiguda del comunisme el 1989. Si bé hi va haver algunes concessions fetes als turistes occidentals que van arribar al país durant la dècada de 1970 a la recerca del comte vampir, la novel·la de Stoker i la pel·lícules basades en ella no estaven disponibles. Les autoritats de turisme romaneses, adonant-se dels beneficis que podien treure pel fet d’atendre els visitants que viatjaven a Romania per visitar la casa del comte Dràcula (vampir) a Transilvània, van crear diferents rutes “draculianes”, creant un dilema per als romanesos en tant que com podien donar cabuda a aquesta demanda que aportava molts diner i, al mateix temps, mantenir la distinció entre el vampir de ficció i el seu propi heroi nacional.

No hi ha cap dubte que l'interès per Vlad III a Occident està connectat directament amb la popularitat de la novel·la de Stoker i amb les múltiples novel·les que han anat sorgint sobre vampirs. No obstant això, Vlad III és molt més que la figura històrica, el nom de la qual va ser expropiada per el vampir literari més famós del món, és una figura important en la història de Romania. El fet és que la dualitat entre icona de l’heroisme i l’orgull nacional, i home amb una carrera política i militar impregnada de sang igual que el personatge de la novel·la, forma part del seu atractiu.

6.     Bibliografia

ATLAS DEL MASSACHUSETTS INSTITUTE OF TECHNOLOGY (2013). “Observatory of economics complexity of Romania” [on-line] [citat 13-03-2016] Disponible a: http://atlas.media.mit.edu/en/profile/country/rou/

BACHMAN, Ronald D. (1989). Romania: a country studiy. GPO for the Library of Congress, Washington. [on-line] [citat 10-03-2016] Disponible a: http://countrystudies.us/romania/

BANC MUNDIAL (2016). [on-line] [citat 10-03-2016] Disponible a:   http://www.worldbank.org/en/country/rumania/overview#1.

CIA (2015). “Romania, Europe”, The World Factbook. [on-line] [citat 14-03-2016] Disponible a: https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ro.html

COUNTRY METERS (7-3-2016). “Población de Rumania”. [on-line] [citat 8-03-2016] Disponible a: http://countrymeters.info/es/Romania/

C. S. (13-12-2013).“6-8 Million Romanians Live outside Romania's Borders”. Ziuaveche.ro, cuotidian  on-line.[on-line] [citat 13-03-2016] Disponible a: http://www.ziuaveche.ro/actualitate-interna/social/david-in-afara-grani%C8%9Belor-traiesc-intre-%C8%99ase-%C8%99i-opt-milioane-de-romani-201479.html/

DIEC, el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. [on-line] [citat 7-03-2016] Disponible a: http://dlc.iec.cat/

EUROSTAT (Gener 2015). [on-line] [citat 8-03-2016] Disponible a: http://ec.europa.eu/eurostat

EMBAJADA DE RUMANIA (2010). Rumania, Resumen, Historia. [on-line] [citat 9-03-2016] Disponible a: http://madrid.mae.ro/es/romania/945

EULISES ORTIZ, Ángel (2014). Religión en Rumania en pcweb.info. [on-line] [citat 10-03-2016] Disponible a:  http://pcweb.info/religion-rumania/

EUROPEAN COMMISSION (12-7-2016). The Euromosaic study Hungarian in Romania - General information. [on-line] [citat 10-03-2016] Disponible a: http://ec.europa.eu/languages/404_en.htm

EXPANSIÓN (març 2015). [on-line] [citat 9-03-2016] Disponible a: http://www.datosmacro.com

GOVERNUL ROMANIEI (2016). [on-line] [citat 9-03-2016] Disponible a: http://www.guv.ro/

FERGE, Zsuzsa (2001). «Welfare and ‘ill-fare’ systems in Central-Eastern Europe» dins Robert Stykes et al., Globalization and European Welfare States: Challenges and Change, Palgrave Macmillan, Basingstoke.

HITCHINS, Keith Arnold (18-12-2015). “Romania”, Encyplopaedia Britannica. [on-line] [citat 7-03-2016] Disponible a: http://global.britannica.com/place/Romania/Cultural-nstitutions#toc214504

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA (2016). “Población extranjera por sexo, país de nacionalidad y edad (hasta 85 y más)”. [on-line] [citat 10-03-2016] Disponible a:  http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t20/e245/p04/a2007/l0/&file=00000010.px&type=pcaxis&L=0

MCNALLY, R. i FLORESCU, R. (1994). In search of Dracula: the history of Dracula and Vampires, Mariner Books, imprès als USA.

MILLER, Elizabeth (1996). “Dracula: the history of myth and the mith of history”, Journal of the Dark, nº 9. [on-line] [citat 14-03-2016] Disponible a:  http://www.ucs.mun.ca/~emiller/myth.html

NATO-OTAN (29-3-2004). “Seven new members join NATO” [on-line] [citat 7-03-2016] Disponible a: http://www.nato.int/docu/update/2004/03-march/e0329a.htm

PREŞEDINTELE ROMÂNEI (2007). “Declaracions de Traian Băsescu sobre la diàspora romanesa”. [on-line] [citat 13-03-2016] Disponible a: http://www.presidency.ro/?_RID=det&tb=date&id=7048&_PRID=

ROMANIAN STATISTICAL YEARBOOK (7-9-2009). Geography, meteorology and enviroment. [on-line] [citat 10-03-2016] Disponible a:  http://www.insse.ro/cms/files/pdf/ro/cap1.pdf

UNIÓ EUROPEA (oficina de publicacions) (3-8-2009). “El espacio i la cooperación Shengen”. [on-line] [citat 7-03-2016] Disponible a: http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=URISERV:l33020